Ens situem a Eivissa, a on una dona que anava cap a Vila (A Eivissa es coneix com Vila la ciutat d’Eivissa) va sentir el renou de un ninet plorant. Amb angoixa i preocupada, es va acostar delicadament. Vertaderament hi havia un ninets allà enmig del no res. Ella, sorpresa, el va recollir , e va abrigar per tal d’evitar que agafés fred i va continuar camí avall, sense saber ben bé que fer. El nin mentre, va començar a forfollar, cercant com una xucladissa. Ella, que també alletava un infantet i li sobrava per donar-li a un altra li va donar del seu pit, però acte seguit, va sentir en es mugró com unes estretes que no eren de geniva. Va ficar-li es dit dins la boca i va trobar un parell de dentetes. Això li va fer recordar la costum eivissenca de donar als infants de pit quan treuen els seus primers dents, cinc faves bullides. 

 

Però no havia encara tret la mà de la seva boca quan l'infant, li va cridar: i dentasses, per menjar favasses! i va sortir corrent. La dona completament espantada no es creia el que acabava de presenciar, acabava de confondre, ni més ni manco, a un barruguet amb un nin real. 

​

I què són els barruguets? idò aquesta és la seva entrada a la enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. 

 

Pot ser el q en castellà es coneix com a ‘duende’ estigui perdent el seu om propi illenc, ja sigui: barruguet, follet, homonet de colzada, dimoni boiet...Que per cert no massa tenen a veure amb els que es coneixen com a ‘gnomos’