t9p31web_orig.jpg

~ 01/05/2021 ~ TEMPORADA 9 PROGRAMA 31 ~ 

SANTS PAGANS

Aqui  ho pots escoltar

S’han tornat habilitar les passejades i visites a les terrasses de la Seu de Mallorca, teniu tota la informació aquí.

Hem parlat amb Judit Vega, directora de la seu de la UNED a les Illes Balears del proper curset que ella coordina: “Joyas de la arquitectura en Mallorca: del gótico premios Pritzker i a Ferragut Pou”

També hem parlat amb la Doctora en història antiga, Ana Mª Vázquez Hoys, que ha estat professora tutora de la UNED fins a la seva recent jubilació, d’un altra curset de la UNED: “Enemigos del poder político: la Cruz y la Espada” Amb ella hem parlat de “Santos paganos o cómo sobrevivir al enemigo vencedor”.

OBITUARI

A la esporàdica secció d’obituari li hem dedicat uns minuts a parlar de Michael Collins, el “tercer en discòrdia” d’aquell històric 21 de juliol de 1969 quan part de la tripulació de l’Apol·lo XI va posar el peu a la Lluna i va fer aquella “petita passa per a un home i una gran passa per a la

Humanitat”.

CONTES I RONDALLES

Aqui  ho pots escoltar

A la secció ‘contes i rondalles’ hem dut una que probablement és ben coneguda per molts dels illencs, principalment mallorquins.

 

És la versió del llibre de Gabriel Sabrafín "Historias y leyendas mallorquinas de amor", editat per Olañeta i diu que situat al cor de la Serra de Tramuntana hi ha un congost que fa ja molts de segles va ser l’escenari d’aquesta història.

 

La nostàlgia i sa tristesa inunda l'ànima de tota persona que visita aquell abisme on una bella dona va caure, o millor dit... va ser empesa fins el més fons del precipici per culpa del seu gelós promès...El salt de la Bella dona.

Els personatges d’aquest drama són un marit gelós, la seva innocent dona i un tercera que no és fàcil definir. L´home, incapaç de seguir turmentat pels dubtes pel comportament de la seua consort, decideix de la manera més bèstia, tallar amb aquella situació, i li proposa un viatge al santuari de lluc.

Leyendas.jpg
El salt.jpg

Sa parella arriba al paratge conegut com sa Bretxa Nova i allà el marit convida a la seva esposa a atracar-se fins la vora del camí, a on hi havia una immensa caiguda als seus peus. Aquest ho diu sota el pretext de contemplar junts la imponent i salvatge vista de la vall que s’obri al fons del barranc. És allà el moment idoni per dur a terme el crim que l’home ha estat planejant durant tant de temps. No hi ha testimonis, tampoc hi haurà proves, tot apuntaria a un accident.

Sa dona, confiant totalment en el seu home, s’atraca a la vora del precipici per gaudir de la vista. Una lleu empenta, un crit esgarrifós... i finalment, el silenci regnà en aquella majestuosa vall. Des d'aquell precís moment, ell pensava que podrà viure en pau i deixar d'estar turmentat per aquella infundada gelosia. Però no acaba així, ja que / s’acosta al santuari. El que no sap, és que quan arribi allà es trobarà a sa seva dona, sana i salva, als peus de la Verge, de la mare de Déu de Lluc. A ella es va encomanar a la seva caiguda i va ser aquesta la que li va salvar. L’home demana perdó i ella ho accepta, i acte seguit, es varen anar a ca seva plegats, reconciliats, deixant la gelosia i l’amargura fins el final de seus dies.

No és l'única versió que trobem d’aquesta esgarrifosa llegenda, ja que hi ha versions més actuals, influenciades totalment pels temps moderns, que afirmen que sa dona es podria haver salvat degut un precedent del que seria un paracaigudes, com si hagués emprat ses seves amplies vestimentes com a paracaigudes.

 

Es a dir, que no seria la verge el motiu de sa seva salvació, sinó el seu vestit. Una versió pot ser tant miraculosa com la de la Mare de Déu.

 

Alguns també conten que sa jove tenia un amant, però no seria un amant 'normal', perquè es deia que era una deïtat, un deu alat encarnat en un ésser humà, i que quan va sentir els penetrants crits, va volar fins on era ella, salvant-la d’una terrible mort i deixant-la sana i salva a Sa cova d’es Salt, on es venerava la imatge d'una deessa pagana.

També hi ha una versió no tant fantàstica com aquestes, que diu que és una història real però sense la intervenció de cap divinitat ni cap ésser sobrenatural.

Aquesta versió afirma que la immensa caiguda acabava en una frondosa arbreda, que podria haver evitat sa seva mort, i que una vegada després d'això, sa jove podria haver caminat fins al santuari per agrair el miracle que li havia succeït.

salt.jpg

Referent a aquesta llegenda, afegir que no s'ha de tolerar cap tipus de violència, recordeu que existeix el telèfon 016 per aquest tipus de situacions que es veu reflectida en forma de conte, de fet aquesta rondalla es va reinterpretar, considerant-la una llegenda amb els primers signes de violència masclista a Mallorca.

 

L’escultora Francina Llabrés va crear el 2011 una escultura basant-se en ‘la bella dona’. “Jo la veia com una dona rompuda, ferida” afirmà l’autora. “La vaig fer així com me la imaginava, no com ens la contaven”. Rompuda probablement per la traïció del seu home.

Anem amb la part més de misteri com a tal, perquè diuen que per devers aquell punt de la geografia illenca conegut com el Salt de la Bella Dona, algunes persones al·leguen haver vist a una jove de cabells daurats, pell blanquinosa, abillada amb un vestit clar que els observava plorant durant la posta de sol. I quan aquests s’acostaven per demanar-li si necessitava ajuda, aquesta descompareixia davant dels seus ulls, deixant únicament darrera d’ella, un rastre de perplexitat, temor i incertesa.

artista.jpg

LLUMS I OMBRES

Aqui  ho pots escoltar
La_bruja-480212918-large.jpg

BRUIXES, BRUIXOTS I BRUIXERÍA

Aqui  ho pots escoltar

Recordant a Collins, l’astronauta, un pensa en els darrers aventurers i exploradors de finals del XIX i principi del XX.

 

Un altra d’aquests, podria ser Miguel de la Quadra Salcedo qui, parlant de bruixeries, va viure una situació sorprenent, i més encara per ser de la segona meitat del segle XX.

Devers l’any 60 a a Pasqua, l’illa, va anar un balener i optà per enrolar-s’hi com a mariner. A la seva biografia (El último explorador) ens parla de la creença en una mena de submarí-vaixell fantasma, el caleuche.

 

Una nau que compareixia de sobte des de les profunditats per dur-se’n a aquell mariner que “hubiera dejado una novia en puerto y no hubiera regresado nunca a verla”.

 

El Caleuche no va aparèixer, però el tema és que es va donar la casualitat de que quan es va enrolar va començar un període de temps en el que no trobaven balenes, i clar, la marineria, variada i podem imaginar com podien ser, es varen començar a posar nerviosos i es va començar a xiuxiuejar que la culpa d’aquella mala sort podia ser del nouvingut, de Miguel de la Quadra Salcedo, que estaria embruixat, així doncs havien de rompre l’embruixament que feia que no trobessin balenes. 

Explorador.jpg
el calecuche.jpg

I com era aquest ritus?

 

una tortura practicada en la época de la piratería. Consistía en pasar un cabo por debajo de la quilla, atar a Miguel por la cintura y tirarle al agua para que pasara por debajo de la nave de babor a estribor. Tuvo que hacerlo. El agua estaba helada y las conchas de moluscos adheridos al casco le sacaron la piel a tiras. Pasó momentos de angustia, pero consiguió emerger a estribor sano y salvo entre los vítores de los marineros”. 

 

La sort per a ell va ser que al dia següent varen trobar catxalots.

I com que la cosa va de bruixes, no podem deixar de recordar que el dia primer de maig es celebra Beltane, la festivitat cèltica de la fertilitat i l’estiu, una tradició que encara alguns grups com els practicants de la Wicca encara recorden.

Una d’aquelles celebracions que formen part dels antics ritus, les 4 habituals celebracions, que es van repetint, com les estacions, cada 3 mesos; 1 de maig, Beltane; 1 d’agost, Lammas,(la collita); 1 de novembre, Samain i 1 de febrer, Imbolc.

 

Totes elles amb les seves correspondències cristianes, molt adient també amb el que ens ha contat la Dra. Vázquez. Però aqueixes que he dit ben relacionades amb la bruixeria directament.

Crida l’atenció com, malgrat les persecucions varen perviure al llarg del temps. De fet, a Gran Bretanya la llei de bruixeria es va abolir l’any 1951!

Beltane.jpg

Seguim amb un altra cas a on la lluita contra la bruixeria ens ha mostrat casos reals a les nostres illes. En aquest cas a Maó, any 1585. La condemna per “liviana sospecha de heregía aunque manifiesta” que va patir en Joan Caules, resident a Maó, fou fer una confessió setmanal durant un any. I que havia fet? Idò no es diferencia gaire d’altres casos. Afirmar que amb unes tisores i un sedàs, pronunciant certes paraules i anomenant alguns sants, era capaç de saber coses amagades, així com coses del passat i coses que havien de venir. I a més de practicar aquest art propi d’un bruixot, ensenyava com fer-ho a altres.

Un altra semblant és de Francina Torrent, viuda, d’Alcudia i veïna de Ciutadella. Fou acusada per diversos testimonis de que, per aconseguir que un home casat la desitgés, de manera torpe i deshonesta diu, emprava un sortilegi:

S’havia de encendre una espelma, fer una oració a Sant Antoni, i amb aquell ciri amb la flama per avall, s’havia de pregar que les gotes de cera no caiguessin en terra sinó al cor d’aquell qui es volgués.

 

Després, per comprovar si aquest ritual havia sortit bé, feia una invocació als dimonis, clavant unes tisores a un sedàs, i invocant al mateix temps al diable i al bon Jesús.

A més, per saber si aquell home que ella volia havia estat aquella mateixa nit amb altres dones, feia un altre sortilegi: Es posava de genolls, encenia 3 espelmes i agafant la d’enmig, la posava amb la flama per avall i deia: "Candela no quemes tú ni hagas daño a nadie sino quema el corazón de.. " (aquí anava el nom de qui fos).

Per tot això va patir penitència pública, 100 fuetades i 7 anys de desterrament de Menorca.

MONS DIVERSOS

Aqui  ho pots escoltar

A la secció ‘Mons diversos’ hem comentat la següent noticia: Estableixen per primer cop comunicació amb gent que somia.

UTOPÍES DE LA MITJANIT

Aqui  ho pots escoltar

La setmana passada, al magazine 5 Dies, a IB3 TV vàrem estar comentant una notícia que parlava de la criogenització, allò de congelar-te per després poder ser retornat a la vida (com a la divertida sèrie d’animació Futurama). Hi ha gent que ho ha demanat, per a un mateix o pels seus éssers estimats, ser congelat dins nitrogen líquid per al futur, quan la ciència ho permeti, si ho permet mai, ser retornat a la vida. Fins i tot qualque illenc, res a dir, només faltaria. Però clar, davant d'això un es pot fer un bon caramull de preguntes, està clar que el morbo de saber com serà el futur és ben atractiu, però això va més enllà, mai millor dit, parlem de viure de ben nou… realment un vol que el tornin a la vida, d’aquí, no se, 50, 100 o més anys? Quan ja no quedi ningú dels teus, quan tota la gent que estimaves ja no hi sigui i a més, com viuries aquella altra vida?

Gustav-Klimt-.-Vida-y-Muerte-.jpg

No hi ha moltes opcions de fer reviure cossos congelats a dia d'avui, i en cas d'aconseguir-ho no es sap tampoc en quines condicions seria la nova vida. I tot això sense tenir present que els béns que tenies a la teva vida s'hauran repartit entre els hereus o l’Estat, perquè a més les clàusules hereditàries no són eternes i mai contemplen la opció de que un torni del més enllà passat per exemple un segle. És una Utopia de la Mitjanit, però crec que enlloc de pensar en possibles vides futures més ens valdria aprofitar aqueixa que tenim, que sovint sembla que la tudem com si duguéssim una altra de recanvi a la motxilla. No ho sé, és només una reflexió en veu alta...

De que estan fets els nostres somnis que ens fugen?

 

Toca el meu mon amb la punta dels teus dits, i ho podem tenir per sempre, i podem estimar-nos sempre.

Per sempre és el nostre dia a dia.

 

Qui vol viure per sempre?

Dels Quenn, Who wants to live forever?