top of page
t9p9web-y-face_orig.jpg

 ~ 07/11/2020 ~ TEMPORADA 9 PROGRAMA 9 ~  

JUAN JOSÉ BENÍTEZ

Abans de començar amb el tema principal del programa s’han comentat dos temes:

Per una banda, per mor d’unes declaracions de l’escriptor i periodista Juan José Benítez que poden sonar molt alarmistes, hem recuperat l’entrevista a on les fa, amb en Carlos Herrera a la COPE. Parla del seu darrer llibre damunt de la seva vivència a un creuer a on va haver de passar una quarantena per culpa del virus.

JJBENITEZ. Foto.LaVanguardia.es.jpg

Ell conta la seva experiència, com es va viure allà tancats a un creuer, les dificultats, la manca d'informació i de sobte en Carlos Herrera li demana:

 

‘bueno,​ tu crees que esta pandemia es un ensayo de algo peor​’ i ell, sorpresivament respon: ‘sí,​ sí, yo ya lo he dicho en alguna ocasión y creo que en el libro tambien lo digo, esto es un ensayo general para algo que probablemente viene, y ojalá esté muy, muy equivocado'.

 

Carlos Herrera, li respon: y​ eso que viene es un meteorito? Sí, esas son las informaciones que yo tengo, que se acerca para el año 2027 un gran asteoride con unos 11 km de longitud, como el Everest y que probablemente puede impactar al este de las bermudas, provocando según las fuentes que yo he consultado, unos 1.200 millones de muertos, en 48 horas.

Aqui teniu l’enllaç a l’entrevista completa.

 

Està clar que hi ha possibilitats, de fet hi ha un banc de llavors en previsió d’una possible i real hecatombe.

 

Banco mundial de semillas. Foto. infoemergencias.com

La possibilitat d’un impacte d’asteroide existeix, és real, que li demanin als dinosaures...ara be, he cercat al llistat dels asteroides que més probabilitats tenen d’impactar contra la Terra, (és una cosa publica que es pot trobar a la pagina oficial de la ESA, de l’agencia espacial europea)​

i trobem que efectivament, hi ha un referenciat pel 2027, el 2015ME131, és bastant grosset, el seu probable impacte estaria previst per l'agost del 2027 (que és quan en Benítez parla que impactaria aquell al que fa referència).

S’ha de puntualitzar: per una banda el de Benítez tendria 11 km de llargària, aquest són 400 metres, el seu hauria de caure a Bahamas, aquest te una probabilitat, crec que de 1​ entre 2700.000.000, ​ (​ si no hi ha errada) .

En aquest llistat, l’objecte més gros que he trobat amb possibilitats d’impacte contra la Terra és un de 2.000 metres de diàmetre, te 1 entre 7042 possibilitats però el seu impacte està previst pel 16 de març de… 2880!

Està clar que el risc d’un asteroide, d’un terratrèmol, d’una turmenta solar… tot això i més, és possible, hem de ser conscients, però d’aquí a ser alarmistes i de segons quina manera … no ho sé, no li veig massa la gràcia

 

CURSET UNED

curso uned ciencia ficcion nov'20.jpg

Els propers dies 20 i 21 de novembre la seu de la UNED a les Illes Balears és durà a terme un curset titulat: Ciencia​ ficción: entre la ficción y la ciencia. "Visionarios y divulgadores".

Un homenatge a Rad Bradbury i Isaac Asimov al seu centenari, tots dos van néixer el 1920.

Aquí teniu la informació per si interessa encara que sigui més endavant en el temps, podeu seguir-ho en diferit ja que s’emet per Internet. Per ampliar la informació hem parlat amb Judit Vega, directora de la seu de la UNED (@juditvegaa).

Hem aprofitat per recordar la figura de l’arquitecte José Ferragut Pou, al que a una altra edició li dedicarem més temps.

DIFERENTS I EXTRANYS SONS

Un bon títol pel programa d’avui podria ser: diferents​ i estranys sons, ​i per començar recuperem el que vàrem contar al programa 322 del conegut com a ‘The Hum’, un estrany brunzit que es sent a simple oïda, una mena de vibració com a metàl·lica que es sentiria en el ambient.

 

Però per a estrany só, sens dubta, les conegudes com a psicofonies​, que, com ja es va dir al programa anterior, tornaríem a escoltar i a més les hem ampliades i s’ha comentat el que es sentiria a cada una d’elles.

 

(Agraïm les enviades per en Pep Pazo, inèdites i sorprenents)

 

Un pic escoltades i analitzades, s’han deixat de banda les gravacions amb un origen indeterminat i enigmàtic, per parlar d’uns altres sons molt més constatables. Música estreta de fotografies.

9 x 09 foto usada musiquilla.jpg

Al portal NeoTeo fa unes setmanes vàrem poder llegir un artícle molt interessant que es deia:

 

“PixelSynth: Sube tus fotos y crea una melodía” 

 

Ho hem provat, amb aquesta fotografia, per saber com sona segons aquest sintetitzador.

I, clar, nosaltres també hem jugat, i ho hem fet amb aquesta fotografia del famós fantasma de Ipswich, que pot ser sigui una de les fotografies de ‘fantasma’ més famoses del món. Es va fer l’any 1959, quan Mabel Chinnery va fotografiar al seu home, que anava dins el seu cotxe després d’una visita al cementiri, de visitar la tomba de la seva mare que feia pocs dies havia mort.

Per la seva sorpresa, quan van revelar aquell rodet fotogràfic, a la darrera imatge, asseguda darrera l’home que conduïa, s’aprecia clarament qualcú més. Sembla una dona, que òbviament no era allà al moment de disparar la càmera i que varen reconèixer com la difunta.

Fantasma de Ipswich. Foto.Quo.es.jpg

LLUMS I OMBRES

Blow Up. Foto. Filmaffinity.com.jpg

Seguint amb el tema de la fotografia, però també d’una manera una mica estranya, hem escoltat la secció “Llums i Ombres” d’en Xisco Garcia, que ha estat dedicada a la pel·lícula Blow-up.

CONTES I RONDAIES

A la rondalla d’avui tornem mesclar història i llegenda, ens anem al mes de maig de l’any 1820. La rondalla conta com la vila d’Artà i el que era el llogaret de Son Servera, varen ser atacades per la pesta bubònica, una pesta que va ser tan forta que va infectar a més de la meitat de cada població i de la que no es sap el seu origen, però la rondalla ens dona una versió:

Diuen que hi ha havia un pastor que per la nit, custodiava les seves ovelles. Una d’aquelles nits, va veure com un vaixell s’anava atracant a la costa, quan va arribar a terra, uns mariners van desembarcar i varen deixar un paquet a la platja.

Quan aquells estranys partiren, el pastor, intrigat, va baixar fins la vorera del mar per saber que era realment el que havien deixat d'aquella manera tan estranya. Va obrir aquell cofre i es va trobar ni més ni manco que amb un capot, el qual va utilitzar per abrigar-se. A l'endemà, es va començar a trobar malament, fins que hores després va morir.

Com que ningú sospitava de la malaltia que podia tenir, van anar a visitar-lo. Dies després tots els que el visitaren també emmalaltiren. En un no res la pesta es va estendre per aquells conreus.

La pesta de 1820.jpg

Apart de que realment no es sap com es va originar aquell brot, és una contarella amb una moralitat tipus: no et fiquis a on no et criden o podria ser com quan 50 anys abans, als actuals EEUU sembla que varen ‘regalar’ mantes als indis, infestades amb la picota, per estendre una malaltia mortal…

Fos com fos, la història es pot amagar darrera rondalles? Pensem que sí.

UTOPÍES DE LA MITJANIT

Al programa sempre deim que respecte, seny i responsabilitat. És una evidència i no és un dir per dir. I més quan un se n’adona que sempre ens hem de trobar amb qui, (citant a Joan Manuel Serrat) per​ ignorància, per imprudència, per inconsciència o per mala​ llet,​ va a la seva i no te clar això del respecte.

 

Va per el que, per exemple va per la voravia sense la màscara, i te mira, desafiant, com dient: jo pas, jo no la duc! Però quan s’atraca un cotxe de policia ben be que se la posa.

 

No entrarem amb el tema de la situació sanitària actual, però sí en el que hem de fer els que convivim en societat, això són les Utopies de gairebé la mitjanit del dissabte a IB3 ràdio, així que senyores i senyors, el que hem de menester és respecte, i ja després, cadascú amb les seves idees i pensaments.

 

Fes-ho, per favor, no per l’obligació i per la possible sanció, si no, per respecte, seny i responsabilitat i així més prest que tard passarà tota aquesta situació i tornarem viure amb normalitat, i perquè tot això passi tots hem de posar una mica de la nostra part, tots hem de donar un poc.

Give a little bit. Supertramp. Foto. Ama

"dona una mica, ara és el moment de compartir, així que troba't a tu mateix, estem camí de casa..."

 

Dels Supertramp, Give a Little Bit, dona un poquet.

bottom of page