t9p30web_orig.jpg

~ 24/04/2021 ~ TEMPORADA 9 PROGRAMA 30 ~ 

OBITUARI

Donald Gordon Murray.jpg
Aqui  ho pots escoltar

A la nostra secció d’obituari, hem recordat la figura de Donald Gordon Murray, fotògraf canadenc feia més de 40 anys que residia a les nostres illes i q va participar a tants de llibres relacionats amb la nostra cultura:

 

Finques rústiques de les Balears', 'Ses nostres cases, arquitectura tradicionals de les Balears' 'La casa y el tiempo' o de la col·lecció 'La Isla de la Calma' d’Olañeta, ('La Catedral de Mallorca'; 'El Consell de Mallorca. Història i Patrimoni' o 'La imatge de la música de les Illes Balears', entre d’altres, però sempre relacionat amb la història i el patrimoni illenc.

 

Descansi en pau, Donald Gordon Murray.

DIFERENTS FORMES DE VEURE I CONÈIXER LA REALITAT

Aqui  ho pots escoltar

Una cosa curiosa: Escoltar una tela d’aranya a través de música.

 

Al portal "XatakaCienciahem conegut que s’ha aconseguit traduir l’estructura d’una tela d’aranya a so:

“Un grupo de investigadores ha escaneado una telaraña natural con un láser para capturar secciones transversales 2D y luego utilizaron algoritmos informáticos para reconstruir la red 3D de la telaraña. El equipo asignó diferentes frecuencias de sonido a las hebras, creando "notas" que combinaron en patrones basados en la estructura 3D de la telaraña para generar melodías.A continuación, los investigadores crearon un instrumento parecido a un arpa y tocaron la música de la telaraña en varias presentaciones en vivo en todo el mundo”.

Ho podem escoltar aquí.

Telaraña.jpg

I anem amb una nova forma de veure la realitat: "El Confidencial" recull a la seva web el següent titular: “Invierten 1.000 millones de dólares en crear un universo paralelo"

"Un grupo de inversores [...] acaba de invertir 1.000 millones de dólares para crear el ‘metaverso’, un universo paralelo al mundo físico formado por mundos virtuales interconectados en los que los seres humanos podremos vivir como en el mundo real. Suena a juego y ciencia ficción, pero puede convertirse en la siguiente evolución de internet.

La idea del 'metaverso' ha sido el objeto de libros y películas de ciencia ficción desde que el escritor Neal Stephenson la introdujo en su libro 'Snow Crash', en 1992. Básicamente, Stephenson imaginó un mundo virtual en el que los humanos pudieran interactuar entre ellos. Ahora, se imaginan un número infinito de mundos interconectados en el que cada persona exista como existe en el mundo real, con una presencia persistente que evoluciona a través de todos esos planetas.

 

En este 'metaverso', podrás viajar entre mundos para hacer lo que te plazca. Más allá de vivir jugar y vivir aventuras imposibles en el mundo físico, podrás tener relaciones con personas a miles de kilómetros de distancia y ganar dinero trabajando, fabricando objetos u ofreciendo servicios tal y como hacemos en la realidad actual.”

LLUMS I OMBRES

Aqui  ho pots escoltar
El_maquinista-809965399-large.jpg

CONTES I RONDALLES

Aqui  ho pots escoltar

LA BÍSTIA D'EIVISSA

Es diu que ja fa molt d’anys, vivia als penya-segats del illot des Vedrà, un grup d’estranys animals salvatges. Se rumorejava que aquests animals pertanyien a una raça única, endèmica però un tant misteriosa. El seu aspecte era gran, amb banyes retorçudes i llargues barbes obscures. Els marins juraven i perjuraven que des de les seves barques, podien veure els caminars a dues potes d’aquelles bísties, orgulloses i ben alçades.

Aquests animals atacaven amb ferotgia a tot aquell que s’atraqués a les costes d’aquell illot. En aquells temps llunyans, tota la gent que habitava al sud de l’illa pitiusa gran, temia a aquestes agressives criatures de es Vedrà, les dones murmuraven i als nins els hi tenien totalment prohibit tan sols mirar cap a l’illot.

Una nit de juny, uns pescadors varen afirmar haver vist unes fogueres estranyes en el dalt d’es Vedrà. Des d’aquell moment, els rumors anaven per tot i el temor es convertí en terror. Però de murmuris varen passar a crits, protestes i baralles. Només es xerrava de bruixes, dimonis, aquelarres i sacrificis humans.

Però el que realment va encendre la ira dels eivissencs va ser la desaparició d’una jove durant la revetlla de Sant Joan. Ningú sabia res del que havia passat, tampoc havien vist res, així que només podien deduir que això estava relacionat, amb els sacrificis de es Vedrà.

En només unes hores, un caramull de barques, llaüts y bous sortiren en recerca d’aquella al·lota al inhòspit illot. Duien amb ells estris per utilitzar com a armes. Tots desembarcaren en el illot a la mateixa vegada, amb l’objectiu de trobar a aquelles misterioses i desconegudes criatures. Solament pensaven en acabar amb aquelles cabres.

 

En arribar es varen oblidar de la jove: ningú es va preocupar de cercar-la. A mesura q eren assetjats, els animals es van agrupar al punt més alt i la gent els començà a envoltar. En realitat només hi havia set femelles i un mascle. Donava la sensació de que el més poderós, la bestia mascle més gran, somreia al veure aquells humans pujar amb dificultat la gran roca.

Quan arribaren tots al cim, la tensió i el silenci regnà, tots els animals estaven vora el precipici. De sobte tots atacaren a aquell mascle, començaren a anar rere ell, i just quan la criatura es va veure en perill, va pegar un gran bot; es va llançar des d’alt del penya-segat. Va caure verticalment, en un silenci absolut. Ningú ho podia veure, però el mascle, mentre queia, estava somrient. I després del fort impacte, va desaparèixer mar endins.

La gent, al veure el q havia succeït decidits continuaren i començaren a matar els animals que quedaven, aquelles 7 cabres, amb violència i sense pietat.

Un pic acabat el que havien començat el silenci tornà omplir l’ambient, i ells, com a extasiats, com en estat de trànsit, baixaren muntanya avall i tornaren, plens de sang, a les seves cases blanques quan el sol ja s'estava posant.

Aquella nit, tots resaren durant la curta nit de Sant Joan. Cap d’ells va obrir les finestres, no varen mirar en cap moment el cel amb una estranya lluna blava.

Durant molt d’anys, no es va xerrar damunt els fets succeïts aquella nit al Vedrà, però encara a dia d’avui, els pescadors conten, xiuxiuejant, que la jove desapareguda va ser trobada, sana i salva, aliena als fets, en un bosc a prop de la costa, just en front de es Vedrà.

I hi ha qui afirmava que aqueixa al·lota, nou mes després, va tenir un infant. Un nin que sempre semblava estar somrient i que, als pocs dies de néixer, diuen que ja caminava orgullós i altiu, alçat damunt dels peus.

Juan Poyatos.jpg
Aqui  ho pots escoltar

BRUIXES

Aqui  ho pots escoltar

Volem centrar-nos en bruixes i bruixots i la seva relació amb la Inquisició.

Un cas seria el que te com a protagonista a Catalina Mir. Tenia fama de bruixa i va tenir una topada amb el Sant Ofici a l’any 1679. Es dedicava a cercar el remei i la cura, a canvi de doblers, d’aquelles persones a les que els metges ja havien deixat com impossibles. Per tracta d'aconseguir-ho feia un ritual que es deia “la recerca de nostra senyora”. Consistent en fer una aturada a cada una de les esglésies on s’atura la processó del dijous sant a Palma i allà fer una sèrie de pregàries com podrien ser el Salve Regina, o Avé Maria. Amb això, pensava obtindria el poder per posar remei pel mal incurable.

Al llibre "Remeis amatoris, pactes amb el dimoni, encanteris per a saber de persones absents, cercadors de tresors, remeis per a la salut: bruixes i bruixots davant la Inquisició de Mallorca en el segle XVII" d’en Riera Montserrat trobem un cas en el que quan na Catalina arribava a la plaça de Santa Magdalena, a Palma, passaven coses ben estranyes: "Li sortien altres bruixes, que l'envoltaven i li contaven secrets de aquella persona malalta que havia demanat el remei. Altres vegades, el que feien aquelles bruixes que compareixien era posar-li un dogal al coll a na Mir. O li tiraven al cap trossos d’orinal, o pots de vidre que tindrien al seu interior precisament el remei tan cercat".

El més fantàstic del que conta aquest llibre, que agafa la informació de l’expedient inquisitorial, es que aquestes bruixes es transformaven, de vegades, en animals. Catalina Mir, a mans de la Inquisició va patir presó, càstigs corporals i va haver de pagar una bona multa.

Les bruixes i els temuts inquisidors, que sembla cert que per aquí no varen ser tan bèsties com a altres bandes a l'hora d’actuar contra bruixes, bruixots, heretges i semblants, i fins i tot hi ha qualque cas, com el de Pere Gil i Estalella de ser més analistes i objectius.

 

Ell, jesuïta, q va ser rector del col·legi de Montision de palma, i va ser qualificador de la inquisició, demanava a les autoritats, fins i tot al reial consell q: 

 

“se proceda con grande cautela y madureza en respecto de las bruxas pq se presume y casi es cierto q algunas de ellas son inocentes, y si hay de culpables, como son ciegas y engañadas del demonio por su daño y perdicion de ellas, las más o muchas de ellas no merecen pena de muerte”.

Pere Gil, fa aquesta súplica dirigida al duc d’Alburquerque, on diu per exemple de les considerades bruixes condemnades que:

 

en la denunciación o acusación de ellas q sin preceder infamia ni semiplena probación son acusadas y denunciadas y personas muy buenas son infamadas contra derecho natural divino y humano contra el Rito del proceder Jurídicamente sin causas criminalibus”

 

o aquelles que: “son capturadas sin causas claras y suficientes y es bueno ir con tiento”.

O això altra, molt significatiu:“en el modo de formales los procesos por q como son mujeres frágiles miedosas y delicadas con espantos y amenazas las hacen decir algunos jueces y notarios y ministros de Justicia lo que no es verdad ni ellas ni otras lo han hecho”…

Serveix com a exemple del q hi havia al darrera i que hem ampliat al programa.

Un altre cas d'intervenció directa de la Inquisició és aquest extret del primer volum de la Inquisició a Mallorca d’en Lleonard Muntaner, on se’ns parla d’una dona de 30 anys, natural de València i de nom Esperança de Rojas que a finals del segle XVI vivia a la coneguda com a Casa Espiritual de Nostra Senyora de la Pietat, a Palma, i va ser condemnada a desterrament perpetu de Mallorca i a 200 fuetades. I què havia fet per rebre aquesta condemna? Va dir que no existia ni Deu ni els sants ni les santes sinó tan sols néixer i morir, i que per aquest motiu no confiava en rebre ajuda de Deu sinó del dimoni, a qui s’oferia.

Va dir també que havia retirat de la seva cambra totes les imatges religioses, llevat d’una imatge del maligne que tenia pintada als peus del llit i que l’emprava per fer rituals i oracions supersticioses. Una vegada encès el foc, li tirava sal i movent els llavis com si estigués resant, donava tres cops en terra amb la mà i feia una senyal d’una línia recta damunt el foc sis vegades. A continuació donava tres cops amb el tacó en terra i tirava a les flames una escudella de sal. Després encenia una espelma i mirava per la finestra que tingués oberta i tornava a fer allò de moure els llavis com si pregués. En realitat feia una oració a un estel.

També va ser acusada de dir que si venien els moros aniria amb ells…i que tenia comprovat que els dimonis en realitat no eren tan dolents com es pensava.

Caterina Floreta.jpg

Una altra font d’informació d’aquets tema és el llibre: catalina floreta, una bruixa del segle XVI, de Bartomeu Prohens, dedicat a la famosa bruixa i als seus encisos i encanteris. Podem citar el cas en el que ella va prometre a una jove implicada en aquesta història, que en tornar a casa seva (era de Vic) li enviaria un braç de nin mort. En tenir-lo la jove havia de posar unes candeles als dits de la mà i recitar un encanteri. Això servia per poder-se fer invisible.

Un altre és el relacionat amb el cap d’un condemnat a mort a la forca. I és q es deia q per curar el mal de cor, s’havia d'agafar un cap de penjat i s’havia de picar part d’ell, i donar-li el pols al malalt.

Durant l’estança de Floreta a Mallorca, va succeir que n’Esteve Sierra, un dels implicats, li va demanar a un capellà que li dugués una espasa. Si se li posaven unes inscripcions copiades d’un llibre que tenien, segurament de màgia cerimonial o cabalística, aquella arma faria invulnerable a qui l’emprés.

Un altra d’aquests encisos era per tractar d’evitar que els moros capturessin el vaixell on viatjaven, na Floreta proposava dur a damunt un tros de closca, d’os del cap de nin amb cabell aferrat, que prèviament s’hauria encantat amb una oració. Això assegurava una travessa tranquil·la.

Un altre cas per recordar és el de Jaume Ferragut. Va ser jutjat i condemnat a Santo Domingo a penitències espirituals, a fer diverses confessions i a una multa de 12 ducats per heretgia encara que els fets que hauria dut a terme, encaixen de ple en la bruixeria. Ferragut va confessar que llegint la mà, va saber que una persona moriria a terra ferma, que no li quedava molt, i que estaria a una cel.la molt estreta.

D’altra banda, a altres també els va llegir la mà i els podia dir si tindrien curta o llarga vida, si serien o no capellans i si es toparien amb dones deshonestes.

Quiromancia_edited.jpg

MONS DIVERSOS

Aqui  ho pots escoltar

Hem comentat les següents noticies:

"La NASA utilizará en la Luna y Marte un robot mallorquín ideado para arar"

Nasa.jpg
Ingenuity.jpg
muestras-de-esperma.jpg-6.jpg

UTOPÍES DE LA MITJANIT

Aqui  ho pots escoltar

Ahir va ser el dia gran del llibre. Borja, Sergio, Oscar i jo ho vàrem gaudir a Palma. Afortunadament, encara q no del tot, però crec q ja va començar a veurer-se una ciutat més viva, més nostra i més normal. Una ciutat amb ganes de sortir, de passejar... la gent al carrer, la veritat és q va ser una mostra de com la normalitat, amb seny, respecte i responsabilitat, tornarà, ho hem dit des de q aquest tema va començar ja fa més d’un any. I és q la història s’ha anat repetint sempre, i dins la història també hi ha hagut epidèmies, i sempre, al final, s’ha sortit, malauradament amb pèrdues, clar, però se n’ha sortit. Aqueixa vegada no serà diferent, i crec q el q vàrem viure ahir va ser un bon exemple, en Pere Estelrich, el nostre company del programa la Ruta d’Orfeu jo crec q ho va reflectir ahir a un article al Diario de Mallorca titulat ‘torna l'eròtica al carrer’.

 

Jo crec q estaria be com a Utopia de Mitjanit q el q vàrem veure i viure ahir, el primaveral dia 23 d’abril de 2021 als nostres carrers i places, sigui ja q parlem de llibres, el pròleg de la tornada a la normalitat, d’una enyorada i esper q propera normalitat.

1200px-Sandro_Botticelli_-_La_Primavera_

“Es difícil de encontrar la primavera. Llega con dificultad, pero huele la hierba y en las aceras, puede sentirse. Hay un cierto olor a amor en la ciudad”.

Esperem q sigui així.

 

"Hombres G"

 

"La primavera".

Hombres G.jpg