~ 31/10/2020 ~ TEMPORADA 9 PROGRAMA 8 ~
OBITUARIS
I per altra banda, també ens ha deixat un actor de primer ordre, Sean Connery.
Va ser el primer ‘James Bond’ del cinema, a més de participar a pel·lícules com ‘Indiana Jones i la darrera creuada’, El nom de la rosa i moltes d’altres.
A més Sean Connery va estar relacionat amb les nostres illes com a mínim per a la gravació de la pel·lícula ‘la dona de palla’ que va ser enregistrada a Mallorca Descansin en pau.
DOCTORA VÁZQUEZ
Hem dedicat els primers minuts del programa a recordar al nostre breu obituari, a Javier Martínez Reverte, periodista i prolífic escriptor, autor principalment dels que anomenen llibres de viatges, que ha mort al 76 anys descansi en pau, Javier Reverte.
Avui és 31 d’octubre, nit especial pel que fa al misteri. Avui és la nit coneguda com de les animes, de morts i darrerament… Halloween.
No entrarem ara en polèmiques referides a festes, tradicions o celebracions importades, tan sols ens quedem amb que està molt estès que una nit com aqueixa, des de temps immemorials, està relacionada amb les visites del éssers desencarnats, i més encara, sí com la d’avui, és una nit amb lluna plena.
La lluna d’avui es diu ‘lluna blava’ i rep aquest nom quan al mateix mes coincideixen dues llunes plenes, però sigui com sigui aqueixa lluna, els antics deien que és una nit a on poden passar coses estranyes, sempre relacionades amb el més enllà, una nit en les que poden sortir les ànimes, deien que ho fan als llocs solitaris i despoblats, aprofiten la claror, per això no s’havia de sortir, perquè està envaït de fantasmes i de difunts que aprofiten la claror per a poder trescar pels llocs que els eren coneguts i freqüentats, i que ben pocs són els difunts que no abandonen per una estona llur ossari i no tornen al món dels vius i també:
“avui és un bon moment per a veure els éssers estimats que han passat a millor vida, i per això hom els va a esperar i a trobar pels indrets solitaris i despoblats per on solien anar, car així hom pot passar amb ells uns moments”.
Això creien els antics, i avui la gent es disfressa precisament de coses semblants a les que fa molt de temps es creien que podrien veure en nits com aquestes…
Però… devia tenir sentit això? En que es basaven? Hi ha constància de fantasmes en temps passats o és només una cosa moderna de la literatura, les pel·lícules o les noves costums de Halloween arribades d’enfora?
Per poder respondre en aquestes preguntes i saber-ne més damunt de fantasmes a l’antiguitat des del punt de vista de la Història hem conversat per telèfon amb la Dra. en Història antiga Ana Mª Vázquez Hoys, amb un ample currículum a on podem destacar que ha publicat multitud de llibres i articles especialitzats, referenciada a multitud de treballs d’altres, amb un bon grapat de conferències, cursos, investigacions, també ha estat professora titular de la UNED fins fa un parell d’anys que es va jubilar, gran comunicadora que col·labora freqüentment a programes de ràdio i televisió i sovint visita les nostres illes per fer cursets de la UNED.
Amb ella en sabut més del que és un fantasma, que fa milers d’anys que estan reflectits a l’arqueologia i als escrits, que a Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Roma...a totes han estat una constant aquesta creença amb el més enllà a on també trobarem casos de manipulació amb aquestes creences per aconseguir el poder.
Magia e inmortalidad en el mundo romano. Por Dra. Ana Mª Vázquez Hoys.
LLUMS I OMBRES
Sense allunyar-nos massa del tema principal del programa d’avui a la secció que ens du en Xisco Garcia, Llums i ombres, ens parla d’un sistema de transcomunicació,
Poden els morts comunicar-se amb els vius? eterna pregunta, i encara més, poden interactuar? poden vertaderament fer-nos actuar d’una manera determinada com s’extrauria de la sinopsis de Blackwood?
PSICOFONIES
I parlant de transcomunicació, una nit com la del 31 d’octubre, a on els morts podria ser que tornessin al mon dels vius hem de tractar els temes més moderns, perquè sí, hem vist a l’entrevista amb la doctora, com la història ens demostra que des de sempre hi ha hagut la creença en el fenomen dels fantasmes, ja ho hem vist, però no és només una cosa dels antics, també és molt actual, tant és així que fins i tot hi ha qui diu que hi ha mitjans per aconseguir poder comunicar-se, ni més ni manco, amb l'altra banda.
Parlem de psicofonies, pels qui no saben que són, simplement dir que les psicofonies serien unes gravacions fetes mitjançant qualque aparell d’enregistrament de so, a on mentre s’enregistren no s’hi sent a simple oïda cap renou estrany però quan la sentim sí que podria ser que hi hagués qualque missatge perquè el més inquietant és que a vegades sembla com si aqueixes veus volguessin transmetre un missatge (si es que són veus el que se sent, clar).
Quan poses en marxa el dispositiu, ja sigui una gravadora, un mòbil actualment o abans amb cintes magnètiques de cassette, normalment fas una pregunta, i et quedes amb silenci total.
Malgrat soni absurd, recordar que sembla provat que Tomás Alba Edison va tractar de fer una màquina precisament amb la intenció de contactar amb l’altra banda, però quedi clar, que al programa només exposarem les gravacions reals que hem fetes nosaltres mateixos, a on no hi ha cap tipus de manipulació ni ni trampa. Només una mica d’edició per llevar renou de fons.
CONTES I RONDAIES
A la seva secció que anomenem ‘Contes i rondalles’ Irene Font ens du una contarella que s’ha popularitzat amb el nom de ‘S’era d’Escorca’.
Ens situem a la Serra de Tramuntana, a Mallorca, concretament pel camí que du a sant Pere d'Escorca, petita església passat el santuari de Lluc, on a la part esquerra es pot veure un romegueral de mig cortó de sembradura.
Es conta que baix aquest romegueral hi ha un avenc esglaiós, i la tradició conta que en un altre temps hi havia en aquest mateix lloc una era i quan arribava el mes d'agost es reunien en aquell punt, els trilladors i pagesos que cantaven mentre treballaven entre crits i rialles.
Però de sobte es va sentir pel camí de Lluc el vibrant so d'una campaneta. Damunt una bístia hi venia un sacerdot duent el sant viàtic a un malalt d’una casa que era més enfora.
Els batedors ho van sentir, però no van fer cas i van seguir cantant, sense presentar el respecte a la divina presencia que passava..., de fet fins i tot ¡pot ser que flastomessin! El sacerdot, horroritzat per aquella profanació, es va aturar un moment, sense atrevir-se a passar per davant d'aquella gent tan irrespectuosa.
I va ser just en aquell moment que es va sentir un gran estrèpit; la terra es va obrir, deixant un gran clot que s’engolí a homes, dones, bísties, eines i gra. Però això no fou impediment per a ells, perquè allà dintre: seguien cantant i flastomant! i així seguiran fins el dia del Judici Final.
I es diu que, una vegada a l'any, concretament durant una nit d'estiu, el mateix dia que van ocórrer els fets, encara es poden sentir cantar als homes i el batre dels animals dins de l'avenc, així doncs, qui sap si un dia t'acostes per allí si el mateix succés pot tornar a passar, que la terra inesperadament t’engoleixi com si fossis el seu esmorzar.
Com sovint passa, darrera una petita llegenda por haver una bona quantitat de curiositats, sense anar més lluny, qui sap si te relació amb fenòmens més actuals com el de la península de ‘Yamal’, a Rússia, o fins i tot amb la tradició oral d’uns aborígens australians que haguessin demostrat com el que era una llegenda podria haver tingut un origen real.
Sigui com sigui ens ha servit per gaudir d’uns versos de Costa i Llobera:
Escolta, oh caminant,
qui passes endavant
de l'alzinar gegant
per l'espessura.
La veu de l'avior
del bosc amb la remor
te conta un fet d'horror
que encara dura.
[...]
Mai més des de llavors
pararen aquells morts:
el blat humit de plors
baten encara.
Per sempre així batràn,
fins aquell dia gran
en que'ls morts sortiràn
a la llum clara.
Algú diu que ha sentit,
passant en l'alta nit,
pujar aquí seguit
remors estranyes.
Cançons com infernals,
trot fondo d'animals
esquelles, dels penyals
a les entranyes.
UTOPÍES DE LA MITJANIT
Enguany la tradició d’anar al cementiri per tots sants no ha estat possible per a molta de gent. I n’hi ha que per això tal vegada s’han sentit estranys, però penso que està clar
que recordar als nostres morts forma part de l'essència dels humans, però… haver d’anar un dia determinat? Idò és això: una tradició. I donades les circumstàncies tal vegada el més raonable és anar a visitar-los altres dies.
Tanmateix, dia 15 de novembre els cementiris tornaran estar com dia primer d’octubre, oblidats. I a més, vertaderament hem de pensar que hi ha dies determinats dins l’eternitat?
Crec que és més respectuós pels nostres difunts enrecordar-nos d’ells el dia a dia i no haver de complir, sí o sí, amb una tradició. Ah, i la tradició també diu que aquell mateix dia, el de tots sants, els morts és quan poden sortir de les seves tombes, també per dur a terme les seves malifetes.
“La nit després del dia,
el dia després de la nit,
blanc després de negre,
negre després de blanc,
lluita després de la pau,
pau després de la lluita,
la vida després de la mort,
la mort després de la vida".
De n'Eric Clapton, "Opposites", contraris.
