~ 17/10/2020 ~ TEMPORADA 9 PROGRAMA 6 ~
Al començament del programa i abans d’entrar amb el tema principal, ens vàrem fer ressò d’un curset de la UNED que considerem interessant titulat: mitologia grega per a principiants, que es pot seguir en diferit. Aquí està la informació.
BENVINGUTS AL FUTUR
20 d’Octubre de 1996, vaig a la papereria a comprar el diari dominical que venia amb els seus suplements, entre ells una revista que es deia així: ‘La Revista’ (de El Mundo del siglo XXI)...la portada era d’allò més captivador per a un jove de 25 anys amb tot el futur per devant. El títol de la publicació era: BIENVENIDOS AL 2020, asi cambiaran nuestras vidas en los proximos 25 años.
Han passat aquests gairebé 25 anys i encara tinc aquesta revista a on se’ns parla d’un comitè de 3000 científics que es reuniren al Japó l’any 1996, per concloure com seria el mon actual. Nosaltres tractarem de saber en que han encertat o en que han fallat. I tal vegada, amb el nostre tecnòleg de capçalera, Juan Manuel Servera (@jmservera) veure quines són les actuals previsions del futur que està per arribar.
Benvinguts al futur, benvinguts al 2020 com titulava aquella revista l’any 1996.
.jpg)
Per fer aquesta mena de viatge en el temps ens basarem en aquesta publicació de 1996 que ens diu com havia de ser el mon actual, per ser exactes: el mon del dia 25 d'octubre de 2020.
Crec que estaria be comprovar el que ens diuen i el que es veu als dibuixos, per així poder comprovar que ha estat un encert.
Per exemple en aquesta primera vinyeta, podem veure un senyor que dorm, i un despertador, amb una pantalleta redona, amb un teclat que s’endevina numèric (tal vegada com aquells dels primers mòbils) que parla i li diu:
“Buenos dias, JM, son las 8:00 AM del 25 de octubre de 2020. Es hora de levantarse, hace un dia esplendido, 18º de temperatura y una humedad del 60%”
Si ens fixem al terra es veu una mena de tanqueta petita que va com granant, i tirant qualque líquid, tipus robot de fer net, Encara que no és rodó com els que hi ha actualment podem dir que amb això haurien encertat. Però no amb els braços articulats, que semblen làmpades però que si es mira a altres vinyetes es veuen que tenen diverses funcions. La resta de la casa te un aspecte com a futurista, manco per una cosa que m’ha cridada l’atenció: els llibres! (amb això encara que no ho sembli sí que haurien encertat, cert és que existeixen els llibres electrònics, però a la hora de la veritat el paper segueix ben present).
També es veuen quadros, no pantalles fent de quadros, (per cert, poc varen durar els marcs digitals) I la butaca i sofà te un aire futurista que tampoc és massa actual, a més de no semblar massa còmodes.
A dalt de la vinyeta posa:
“Comienza la jornada para JM, de profesión guia turístico. La terminal del ordenador central en su dormitorio se encarga de despertarle”.
En part encert, si be la realitat actual és que no és la terminal de cap ordenador central, basta qualsevol ‘gadget’ independent amb connexió a Internet.
Així ens feim una idea de cap a on hem dirigit la conversa, basant-nos en aquesta revista a on ja al començament ens diu:
“los avances previstos en la medicina y los transportes, el medioambiente o la agricultura serán tan apabullantes que la revolución industrial puede convertirse en una anécdota. No es ciencia ficción. Es el resultado de un informe promovido por la prestigiosa agencia de ciencia y tecnología de Japón en el que han participado 3000 expertos de todo el mundo y de todos los campos cientificos”
Hem repassat cada un dels anys que resumidament ens marca les fites que en aquell moment s’haurien complit:
2001.- Trens que circulen a més de 400 km/h entre las principals ciutats.
2002.- Finalització de la base espacial Alpha. (aquesta base espacial és la que actualment es coneix com a Estació Espacial Internacional. També tràfic aeri mundial controlat per satèl·lit.
2003.- Teletreball com la fórmula laboral més estesa …
2004.- Us generalitzat de cotxes elèctrics.
2005.- Cultius artificials, generació de pluges i transformació de deserts en zones humides mitjançant plantes biotecnològiques…
2006.- Predicció de les erupcions volcàniques i que hi haurà òrgans artificials per fer trasplantaments.
2007.- Reparació de les seves tropicals.
2008.- Reparació de la capa d’ozó i màxim reciclatge.
2009.- Conclusió del projecte Genoma Humà.
2010.- Poblats submarins, telemedicina, trens magnètics (600 km/h) i òrgans biocompatibles de substitució.
2011.- Avions hipersònics, finalització de bases lunars permanents i utilització de l’hidrogen com a combustible.
2012.- Realitat virtual creïble.
2013.- Fabriques a l’espai.
2014.- Grans empreses de repoblació forestal. Expansió definitiva de la bioindústria.
2015.- Primera base lunar. Aerópolis : edificis de 1000 m d’altura amb intercomunicadors i ciber-guerra: destrucció de les defenses enemigues mitjançant virus informàtics.
2016.- Primeres ciutats subterrànies.
2017.- Creació artificial d'éssers quasi vius.
2018.- Creació de cervells electrònics que simulen el cervell humà.
2019.- Reencarnació artificial i preparació per a la sortida dels Sistema Solar.
2020.- Carnet d'identitat genètic i turisme a l’espai.
A mesura que s’ha anat analitzant cada fita, el convidat també ens ha anat comentant interessants curiositats, com per exemple: quan va ser la primera videoconferència? segur que vos sorprendrà, i també el Picturephone.
Tal i com s’ha comentat al programa, no és la primera vegada que Juan Manuel Servera ha estat al programa, ja el vàrem tenir fa 7 temporades, parlant del grafé.
A la propera edició de FdM tenim previst seguir analitzant punt per punt aquella visió de com havia de ser el futur, que és el nostre present a dia d’avui, 17 d’octubre de 2020, i també que és el que ens queda per arribar des del punt de vista de la tecnologia.
LLUMS I OMBRES
En aquesta edició de ‘Llums i Ombres’ en Xisco García ens ha comentat la pel·lícula THX1135, un viatge a un futur distópic.
CONTES I RONDAIES
A la secció ‘Contes i rondalles’ n’Irene Font, ens ha contat una historieta relacionada amb els pirates, una d’aquelles contarelles a on podem comprovar part de la realitat històrica illenca.
En aquest cas ens situem Andratx, Mallorca. Es diu que quan en ‘Barba-rotja’ i els seus assaltaren la zona d’Andratx, dos d’ells varen anar a la possessió de Son Mas. Els que estaven dins, atemorits, es van tancar i van pujar al terrat per refugiar-se, allà tenien una gran quantitat de carabasses enormes que hi havien posat per assolejar-les.
Quan els dos secuaços de Barbarossa van arribar, van començar a rebre carabasses pel cap. Quan aquestes es varen acabar i es van quedar sense res per tirar-los, els van llençar una caldera. Els pirates, deduïren que això ja era l'únic que els quedava per tirar, i pensant que ja poc més els hi podria caure des de dalt van decidir acostar-se amb més tranquil·litat, per si un cs duien la caldera damunt dels seus caps, com si fos un casc. Quan eren just baix, els refugiats aconseguiren arrabassar un cantó, i quan ells estigueren a punt d'obrir la porta d’avall, els ho tiraren damunt i quedaren tots dos morts davall la caldera.
Interessant la reflexió que ens fa Irene Font. Sabieu que el temut pirata Barbarrosa i els seus varen estar fent les seves terribles malifetes per les nostres illes? qui eren i d’on venien?
També tenim rondalles relacionades amb els pirates a on la part més sobrenatural agafaria protagonisme com en aquesta altra a on la manera de combatre la invasió va ser ni més ni manco que d’origen desconegut. Diu la llegenda que en una ocasió desembarcaren allà mateix, a Andratx, una bona colla de pirates, al capdavant d’ells el mateix, en Barbarrosa, (Barba-rotja diu la llegenda), que anava saquejant-ho tot i començant a fer molt de mal. Els andritxols demanaren la intercessió de la Mare de Deu dels Àngels i aquesta va fer un miracle: El dia es tornà nit però només pels ‘moros’, que es varen quedar a les fosques, sense poder veure res. Mentrestant per als cristians no va ser així, per a ells havia una gran claredat i varen poder fer una, així ho diu Ferrer Ginart: “una gran matança de moros”. Ens aclara que Barbarossa i d’altres aconseguiren escapar.
Històries de pirates i corsaris que amagats darrera les rondalles i llegendes ens mostren quan de terrible degué ser la seva presència.
UTOPÍES DE LA MITJANIT
Avui hem dedicat el temps principal del programa a parlar del futur, del com havia de ser, de com és, i de com serà!
Encara que sigui una obvietat, el vertaderament important és el futur que ens creem cadascú de nosaltres. Tots els que ja tenim uns anys acumulats crec que coincidim en que ha passat molt aviat, per això hauríem de ser conscients de que el que ens queda per davant també passarà aviat. Tractem de ser conscients i tractar de dur, en la mida del possible, aquella vida que volíem (i volem dur).
En resum, sentir-se vius! I això val per tothom, serveixi com a exemple el cas de Giuseppe Paternò, un home que amb 96 anys ha aconseguit llicenciar-se en Filosofia i Història després d’una vida dura. Va començar a fer feina amb 7 anys i va viure a la seva joventut i en primera persona, tota la història d’un convuls segle XX a Itàlia. Finalment ha tret la carrera i l’ha acabada de manera telemàtica pel tema del virus!… mira-ho si es poden fer coses...
I als més joves: lluiteu per aconseguir els vostres somnis. Molt sovint es fan realitat. No per generació espontània, però sí que darrera l'esforç i del treball hi ha els fruits; aquells que ens facin ser feliços, que ens facin sentir vius. I vos puc garantir, que amb això, l'experiència és un grau, no és només una Utopia de gairebé la mitjanit del dissabte a Ib3 Ràdio, és més bé una evidència i una realitat: Ja ho he dit: lluiteu pels vostres somnis, lluitem pels nostres somnis, sovint es fan realitat...
‘Prepara't pel futur’. De Leonard Cohen: The future.
