~ 24/10/2020 ~ TEMPORADA 9 PROGRAMA 7 ~
En aquesta edició 324 de FdM tornem contar amb en Juanma Servera, el nostre tecnòleg de capçalera, per tornar parlar del futur, del present com a futur dels anys 90, però abans hem recordat que aqueixa nit es canvia l’hora, a les 3:00 seran les 2:00. Un tema del que ja vàrem parlar tal dia com avui de fa un any i que podeu escoltar aquí.
OBITUARI JAMES RANDI
Per altra banda aquesta setmana ha mort en Randall James Hamilton Zwinge, més conegut com a James Randi, un home que es va dedicar a l’il·lusionisme i a la màgia, però que crec que passarà a la posteritat per la seva lluita contra els enganys i contra la credulitat.
Per saber més d’ell hem llegit uns paràgrafs del llibre ‘el mundo y sus demonios’ de Carl Sagan:
"Muchos magos dicen que no engañan y sugieren que sus poderes les son transferidos por fuentes místicas o, últimamente, por generosidad extraterrestre. Algunos usan sus conocimientos para poner en evidencia a los charlatanes que hay entre sus filas y fuera de ellas. Un ladrón se dispone a cazar a otro ladrón.
Pocos reaccionan a este desafío con tanta energía como James Randi, «el asombroso», que se describe a sí mismo con precisión como un hombre enfadado. La supervivencia hasta nuestros días del misticismo antediluviano y la superstición no le enoja tanto como la aceptación acrítica de las obras de misticismo y superstición que pueden defraudar, humillar y a veces incluso matar.
Carl Sagan, que va ser company “d’aventures” d’en Randi continua:
Como todos nosotros, Randi es imperfecto: a veces es intolerante y condescendiente y no siente ninguna simpatía por las fragilidades humanas que fundamentan la credulidad. Le suelen pagar por sus conferencias y actuaciones, pero nada comparable a lo que recibiría si declarase que sus trucos derivan de poderes psíquicos o divinos, o de influencias extraterrestres. (La mayoría de prestidigitadores profesionales de todo el mundo parece creer en la realidad de los fenómenos psíquicos... según los sondeos de sus opiniones.) Como prestidigitador, Randi ha trabajado mucho para desenmascarar a videntes remotos, «telépatas» y curanderos que han estafado al público. Hizo una demostración de los sencillos engaños y apreciaciones erróneas mediante los cuales los psíquicos que doblan cucharas habían conseguido que físicos teóricos prominentes reconocieran la existencia de nuevos fenómenos físicos.
Randi ha hecho más que nadie en épocas recientes para poner al descubierto la simulación y el fraude en el lucrativo negocio de la curación mediante la fe. Examina las pruebas. Comenta los cotilleos. Escucha la corriente de información «milagrosa» que llega al curandero itinerante... no por inspiración divina, sino por radio, a 39,17 megaherzios de frecuencia, transmitida por su esposa entre bastidores. Randi descubre que los que se levantan de las sillas de ruedas y, según se afirma, han sido curados, nunca habían estado confinados a sillas de ruedas: un acomodador los invitó a sentarse en ellas. Desafía a los curanderos a proporcionar pruebas médicas serias para dar validez a sus reclamaciones. Invita a las agencias locales y federales del gobierno a aplicar la ley contra el fraude y la mala práctica médica. Critica a los medios de información por su estudiado alejamiento del tema. Revela el desprecio profundo de esos curanderos hacia sus pacientes y parroquianos. Muchos son charlatanes intencionales que usan el lenguaje y los símbolos evangélicos cristianos o de la Nueva Era para aprovecharse de la fragilidad humana."
Pel que diu a continuació sembla com si el propi Randi fos molt més escèptic que Carl Sagan:
“cuando fracasa la medicina convencional, cuando tenemos que enfrentarnos al dolor y la muerte, desde luego estamos abiertos a otras perspectivas de esperanza. Y, al fin y al cabo, hay algunas enfermedades psicogénicas. Muchas pueden ser cuando menos mitigadas con una mentalidad positiva.”
“Un placebo sólo funciona si el paciente cree que es una medicina efectiva. Dentro de límites estrictos, parece que la esperanza puede transformarse en bioquímica”.
Certament davant de segons quines situacions l’actitud és molt important, com diu Sagan, però això no lleva que sigui necessari que hagi persones com James Randi, un home q va dedicar els seus esforços en desemmascarar a aquells q volien abusar, prendre el pèl als altres. Podem pensar que amb massa vehemència? Sí. Fins i tot de manera molt cridanera, com quan va dur a terme un engany a Austràlia a nivell nacional amb una mena de mèdium i que, quan tenia a tothom convençut, quan un bon grapat de seguidors estaven convençuts, va desvetllar que era tot un frau i una invenció.
Encara que el que el farà passar a la posteritat segurament va ser el prometre un milió de dòlars a qui demostrés, amb proves científiques de laboratori q un fenomen paranormal, el q fos, no tenia explicació. Després de de vint anys i de molts d’aspirants el premi va quedar desert…
Descansi en pau James Randi i fugiu dels xarlatans que l’únic que volen no és altra cosa que el seu propi benefici.
BENVINGUTS AL FUTUR
Com a continuació de la passada setmana, volem parlar del present com a futur, basant-nos en una publicació de 1996 a on un grup de 3000 científics es varen reunir al Japó per tal de preveure com seria el mon de l’any 2020.
La publicació parlava d’octubre de 2020, per ser exactes pel dia 25 d’octubre de 2020, i varen ser recollides a una revista q es deia La revista de el mundo del siglo XXI(l’actual diari el mundo) i com a continuació del que parlàrem la setmana passada seguim amb les vinyetes que com a imatge del possible futur que s’imaginaven, te la seva gràcia.
A la següent que ja vàrem dir al programa anterior, on sortia el protagonista que s’aixecava, podem veure al mateix ja prenent el berenar a la cuina: es veu una pantalleta davant de la seva cara, com si fos el que avui coneixem com una tablet enlace a alguna definicion de tablet, a on es veu el diari, però aquest dispositiu estaria amb una mena de braç robòtic, curiós això del braç, ningú no va pensar en la tecnologia sense cables?
Així mateix es veu com un aparell com el que l’havia despertat. L’informa del que havia de fer aquell dia: “JM desayuna en la cocina mientras el ordenador le informa de su agenda” i li diu que si la rentadora es posarà en marxa a les 16:30, si la mare li ha telefonat, q si te feina… Sembla real: un ordenador, per denominar-lo de qualque manera, et pot anar dictant el q has de fer, i fins i tot pressuposar el q havies de fer?
En sa següent vinyeta, es veu un cotxet petit, tipus biplaça, com un Smart jo diria q es i de fons una ciutat amb edificis intercomunicats, i diu: se dirije a su centro de trabajo en su coche eléctrico i el protagonista diu q telefonearà a Sonia ja que la varen operar d’un ronyó,
Es veu com fa una videocridada des del cotxe, a aquella Sonia a la que teòricament li haurien posat un ronyó artificial amb un robot cirurgià supervisat des de Nova Iork. Curiós que surti la videocridada des del cotxe, ningú no va pensar en el perill que representa?
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
En JM arriba al seu lloc de feina i aquí la curiositat és que es veu una webcam, molt dels noranta, i a ell rodejat de pantalles per dur a terme la seva professió: guia turístic.
Però no va a fer el tour amb els turistes, encara que sí que va al seu lloc de feina per dur a terme una ruta virtual, a on els turistes sí que hi van físicament.
Així doncs tenim que el teletreball com el tenim entés a dia d’avui tampoc seria, perquè el que fa es desplaçar-se al seu centre de treball.
Es veu als turistes asseguts a un tren i es tornen veure les pantalletes però com a extrem d’un d’aquests braços, no per exemple fixada a la part de darrera del seient de devant.
Podem veure com també parlen de l’evolució dels transports, com per poder anar de Tokio a Nova York en 2 hores, a mach 4!
Actualment la previsió és que per als propers anys s’arribi a mach 2’2.
.jpg)
.jpg)
Una altra vinyeta: es veu una planta de reciclatge a on diu q s’obté energia i q es descompon aigua per a l'obtenció d'hidrogen com a combustible, i ja acabant, es veu una planta agricola molt futurista a on diu que ‘se realizan técnicas de selección genética del sexo del ganado, se utilizan insecticidas biológicos y se efectuan repoblaciones forestales robotizadas’, i ja a la darrera, ell arriba a casa seva, fica una targeta a una maquina (res d’identificació per l’iris dels ulls, per contrasenya o per empremtes dactilars).
LLUMS I OMBRES
Aquesta setmana en Xisco Garcia ens ha dut una pel·lícula, "Her", futurista però digna de ser com a mínim comentada i debatuda. Per això l’hem telefonat.
La pel·lícula tracta de “ intel·ligència artificial q t’escolta, et compren i et coneix, no un simple sistema operatiu, és una consciència”… i acaben parlant d’un sentiment q podríem anomenar amor, perquè es comprenen, es complementen… sona a bogeria.
L’amor entre una persona i una màquina, sense ni tan sols haver part fisica com sí podria haver per exemple a Ex machina (q va ser comentada al programa 311.
Deu ser possible una relació amb sentiment d’aquest tipus? hi ha exemples al llarg del temps de relacions com a mínim atípiques, com la d’amor epistolar, durant més de 25 anys entre Marlene Dietrich i Ernest Hemingway. O també al cinema amb per exemple, dues pel·lícules. Una de Berlanga, "Tamany Natural" de 1974, o de Pedro de Olea i interpretada per Jose Luis López Vázquez: "No es bueno q el hombre esté solo" (1973), les dues amb una relació d’un home amb una mena de maniquí.
Crec que era digne de debatre o simplement comentar, tal i com hem fet.
CONTES I RONDAIES
En aquesta edició de ‘Contes i Rondalles’ Irene Font ens du una rondalla on ens anem als temps d’abans de Crist.
La rondalla ens diu que En Noè havia estat encomanat per el Bon Jesús per fer l’Arca que el salvaria juntament amb la seva família i a una parella d’animals de cada espècie del diluvi havia de venir.
Realment estava atabalat i estressat per por de no aconseguir acabar-la abans que el diluvi comencés. La nau havia de ser molt grossa i quan duia una banda feta i arribava a l’altra banda, la primera ja estava corcada i feta pols.
Així mai no l’acabaria. Quan va tornar anar el Bon Jesús a comprovar com anava la construcció, es va sorprendre per la poca velocitat i el desastre de la fusta plena de corc. Així que li va donar un gran consell referit a la conservació de la fusta:
Sa llenya que perd sa fuia l’has de taiar durant la lluna vella, i per altre banda, sa que no la perd, l’has de tallar en lluna nova.
Noé va seguir les indicacions i mai més se li va tornar a corcar. La va acabar a temps i tots els que van aconseguir ficar-se, van ser salvats del diluvi.
Una lliure interpretació de la història bíblica, encara que no és l’única...
Que deu haver al darrera d’aquesta afirmació treta de la rondalles de’n Jordi des racó, volum V?
A la revista ‘Muy Interesante’
Irene Font ha trobat que dediquen un article a on uns científics afirmarien que fins i tot el tronc dels arbres varia segons les fases lunars (es creu que és pel moviment de l’aigua dins la planta, com passaria també amb les marees).
S’afegeix també que l’eixugat de la fusta és fonamental, i diu que “Los científicos han descubierto que la albura -parte del leño rica en agua- de la madera talada durante la Luna nueva pierde menos agua y, como consecuencia, el tronco es más pesado.
La madera novilunia es pues óptima para determinadas aplicaciones. Los expertos también han visto que los escarabajos prefieren los troncos talados en Luna llena y que el moho gusta de la madera talada en novilunio.”
Segons això, pot ser que el que diu la rondalla podria tenir sentit?
BENVINGUTS AL FUTUR
A continuació hem seguit parlant de cotxes autònoms i els problemes, ètics i legals principalment, que ens duran. Com decideix una màquina el seu comportament i quina repercussió legal pot tenir? O els drons com a sistema de repartiment? fa 7 anys ja vàrem dir que no ho veiem clar… I la inteligencia artificial? que ens durà?
Hem seguit amb altres curiositats, com per exemple, des de quan està patentat el fax? quan va ser la primera composició musical feta per ordinador?
A Font de Misteris ens agraden molt els sons, les musiquetes, i si tenen un origen curiós molt més. És el que ens ha passat amb aquesta història que vàrem comentar al programa. Fa no molt, el portal Neo teo va publicar un artícle que se diu “La primera canción hecha por un ordenador”.
Imaginam que a la nostra audiència li deu sonar Enigma, la màquina que es diu va canviar el rumb de la II Guerra Mundial i el seu funcionament que va descobrir Alan Turing. Idò pocs anys després, i gràcies a certs coneixements del funcionament d’aquest màquina, l’any 1951, en plena postguerra mundial, ens trobam amb el primer ordenador que enregistraria una cançó.
Diverses fonts citen a l'ordinador australià CSIRAC com el primer a reproduir música, però el problema és que no es coneix cap enregistrament de les seves sessions.
Si seguim l'evidència disponible, el camí ens du al Computing Machine Laboratory de la Universitat de Manchester, on Alan Turing en va exercir en el rol de director. En 1951, com hem dit, un equip extern de la BBC va dur a terme un curiós enregistrament amb fragments de «God Save the King», «Baa Baa Black Sheep», i «In the Mood» de Glenn Miller. Aquests fragments no van ser creats usant instruments tradicionals, sinó amb l'ordinador que estava funcionant dins del laboratori.
Referit a qui va ser responsable per l'enregistrament, la història ens diu que no va ser Turing, sinó un amic d'ell, el professor de matemàtiques Christopher Strachey.
Pel que sembla segons l’article, Turing, en un primer moment, no va demostrar interès a crear música, i el seu pla era desenvolupar un sistema de «feedback» que li permetés saber què estava passant en l'ordinador.
Strachey va obtenir una còpia del manual de programació per a l'ordinador de Manchester, i després de descobrir el seu potencial musical, Turing va habilitar-li l'accés per una nit.
L'endemà, tots van quedar sorpresos en escoltar «God Save the King» sortint per l'altaveu, i això es va convertir en el millor «curriculum vitae» per a Strachey, ja que poques setmanes després es trobava treballant en el laboratori.
Aquí podeu escoltar aquesta música tan especial.
Però a més, amb el temps, els ordinadors han aconseguit fer musica i fins i tot simular una veu humana. Un exemple d’això es aquesta sobrecollidora interpretació sense intervenció humana de ‘Fly me to the moon’
El futur del passat ja és aquí, ara queda per veure el que ens ha de dur el nostre present.
UTOPÍES DE LA MITJANIT
L'altra dia de pagès vaig llegir una història molt curiosa del regne animal, de les àligues per ser exactes, que deia que les àligues reials poden viure una setantena d'anys però que quan arriben a la seva maduresa, devers a la quarantena d'anys, moltes acaben morint. però no de malaltia si no perquè no poden ni menjar, ni volar, ni caçar.
El motiu seria perquè amb el transcórrer del temps el bec els hi ha crescut tant i tan corbat q se'l claven al pit i arriba un moment q no el poden emprar. També les garres a mesura que creixen perden la seva capacitat ja q les punxes acaben cap a dintre, impedint q puguin caçar. I a més les plomes ja estan velles, brutes i fetes malbé de tal manera que els impossibilita volar...
Evidentment en aquestes condicions estarien condemnades a morir, però ¿q fan les q no volen morir? Idò van a un lloc retirat, i fan una renovació: renovar les seves plomes, les seves ungles i el seu bec.
S’amagarien a un niu a un penya-segat i un pic enfora del perill arrabassen el seu bec, també les garres i les plomes.
Un procés, molt dolorós i amb molt de patiment però de renovació i de canvi, que malgrat la maduresa de la vida ja viscuda els hi permetria viure uns 30 anys més i en bones condicions. I el q és més important: sense resignar-se a un final previst ni a veure com es van deteriorant inexorablement pel pas del temps.
Està clar que això no és més que una faula, però això són les Utopies de gairebé la mitjanit del dissabte a IB3 ràdio i crec que això seria extrapolable als humans…
Que volem dir amb això? Idò que no permeteu q el bec, les garres i les plomes, per tornar velles, vos impedeixen volar.
Tractem d'aconseguir les forces i renovem-les per així seguir plantant cara al futur.
‘vull volar com una àguila cap a la mar, deixa q la meva ànima em dugui…’
De la Steve Miller Band, Fly Like an Eagle, vola com una àguila.
