t9p3-web-face.jpg

 ~ 19/09/2020 ~ TEMPORADA 9 PROGRAMA 3 ~  

Al programa 320 hem volgut dedicar el temps principal del programa a comentar noticies curioses, sorprenents, anecdòtiques i misterioses que tenen relació amb la temàtica del programa i que s’han produït aquest estiu 2020.

Mapa Mallorca.JPG

CÀSTIGS PER LA COVID 19

una-de-las-casas-embrujadas-twitter.jpg

Hem començat amb una mostra de com es tracta a altres països les desobediències referides als confinaments i a ‘ús de les mascaretes sanitàries, des de l’obligació a confinar-te a una casa encantada, pots veure aquí sa notícia.

Els pocs ortodoxes mètodes de la India, incloent garrotejar, els mètodes emprats a Turquia, a on a una província, a més de tot t’obliguen si no dus la mascareta, a llegir 10 llibres, a Indonesia una altra vegada, a on la seva darrera iniciativa pels que no volen dur la mascareta és haver de cavar tombes per les víctimes de la COVID19. 

Moltes diferències per un mateix fet, des del països a on no es obligatori haver de fer-ne ús, fins els 3 anys de presó i

50.000€ de multa de Qatar…

 

Tal vegada només amb seny i responsabilitat s’haurien pogut minimitzar les conseqüències del virus.

LA DIABÒLICA TEMPTACIÓ EN FORMA DE MÈRLERA

Al programa anterior quan parlàrem de mèrleres no es va aprofundir en un detall deixant inconclús un relacionat amb la part més fosca, més... segons per qui, més dolenta, 

 

Es va comentar que de la mateixa manera que una mèrlera anava a donar suport espiritual a un eremita q estava a una cova, també es va citar de passada que a un altra eremita, una mèrlera, mostra de la dualitat, se li apareixia però amb altres intencions...

La mèrlera com a representació del maligne! d’en Jacinto Verdaguer (Folk-lore​ ​, Barcelona, 1907):

“Sabeu quin és aquest aucell que fa l'ofici de diable? Doncs és la Merla. No endebades nostre poble de muntanya, quan no vol anomenar el dimoni, que Déu ens el tinga lluny, li diu l'àngel merlenc, tal vegada perquè, disfressat de son negre plomatge i lletja figura, s'atreví a temptar el patriarca Sant Benet”

Al costumari català de Joan Amades, parla del dimoni i sant Benet, però no ho relaciona amb l’aucell. A on sí hi ha una referència és al llibre de 1844 "Leyenda​ de oro para cada dia del año", a on referit al 21 de març, dia de Sant Benet, ens conta la vida del fundador de l'ordre benedictina, que ja de ben jovenet pren el camí religiós, però veient que mentre estudiava: “algunos​ de sus compañeros que se dejaban llevar de sus apetitos, y de los vicios y travesuras de la juventud, temiendo de no caer en ellos, se retiró, y determinó dejar los estudios por no perder á Dios, queríendo antes ser ignorante y virtuoso, que docto y vicioso”.

Així que de manera voluntaria acaba​ retirat, es converteix en un asceta retirat a una petita cova perduda (com d’altres també a les nostres illes: El pare Francesc Palau al Vedrà, a Sant Josep, o Ramón Llull a Randa, Llucmajor…) de difícil accés, a on només menjava una mica de pa q li despenjaven pel penya-segat a on era la cova.

I així un bon grapat d’anys… “Pero​ como el demonio viese el rigor y aspereza con que vivia, y como de dia y de noche anhelaba á la perfeccion, y que ya comenzaban á descubrirse los rayos de la divina luz que resplandecia en su pecho; un dia, que Benedicto estaba solo, transformándose el tentador en ave pequeña y negra, á la manera de mirla, comenzó á volar y dar muchas vueltas alrededor de él: llegábase muchas veces al rostro tan cerca y tan importuna, que pudiera él tomarla, si quisiera, con sus manos. Hizo la señal de la cruz Benedicto, y la ave desapareció”.

 

leyenda del oro, todocoleccion.JPG

Però en el moment en que aquella aparició en forma de mèrlera desapareix diu:

 

"mas​ dejóle una tentacion de carne tan terrible y vehemente, que el honestisimo mozo, como de cosa nueva para él y tan peligrosa, quedó muy congojado y afligido." "Habia​ visto una mujer en Roma, y el demonio se la representaba tan vivamente, y le incitaba á desearla con tales llamas de fuego infernal, que se lo abrasaban las entrañas, de manera que casi vencido ya del ímpetu de aquella tentación diabólica, estuvo en duda si dejaria el yermo y la iria á buscar. Mas el Señor al mejor tiempo le socorrió, y le dió fuerzas y espíritu, para volver en si, y resistir con el escudo de la fé á tan fiero golpe."

 

Defineix com a Tan​ fiero golpe imaginar a una dona q sembla havia coneguda i q li agradava. I per combatre aquesta temptació el que fa és:

 

”Armado,​ pues, de la virtud del cielo, se desnudó de sus vestidos, y se echó en un campo lleno de abrojos y espinas, y comenzó á revolcarse en ellas, hasta que todo su cuerpo quedó lastimado y llagado, y corriendo sangre; y aquel ardor y fuego, que Satanás habia encendido en sus miembros, con la fuerza del excesivo dolor se apagó: que de esta manera suelen los santos algunas veces, inspirados de Dios, pelear con su carne y vencer, y triunfar de tan cruel, porfiado y doméstico enemigo.”

 

La temptació en forma de mèrlera… així que alerteu, (o no!) si veieu mèrleres no fos cosa que el diable vos dugui pensaments d’aquells que deien impurs.

¿POSIBLE VIDA A VENUS?

Seguim amb una informació que s’ha publicat probablement a la majoria dels mitjans de comunicació durant aquesta setmana de setembre de 2020. "Hallados posibles indicios de vida en la atmósfera de Venus".

fosfina.JPG


 

Fa​ referència a que un equip internacional d’investigadors hauria trobat dins els niguls de l’atmosfera de Venus una molècula molt poc comú, coneguda com a fosfina. Aquesta molècula, segons exposen és un potencial indicador de vida, ja que a la terra es produeix per microbis que viuen a entorns lliures d’oxigen. 

I com es va poder fer aquesta troballa teòricament fascinant? 

Idò entre altres coses amb l’ajuda del radiotelescopi ALMA, situat a Atacama a Xile a 2019 i prèviament amb el James Clerk Maxwell, situat a Hawaii. 

 

Textualment, els autors de la investigació, que reuneix a membres de països com  Regne Unit, EEUU i Japó, afirmen que:

 

“Si ningún proceso químico conocido puede explicar la fosfina en la atmósfera superior de Venus, entonces debe producirse mediante un proceso que antes no se consideraba plausible para las condiciones de Venus. Esto podría ser fotoquímica o geoquímica desconocidas, o posiblemente vida​”.

 

De tota manera, també es curen en salut i afirmen que demostrar completament l'existència de vida a un indret on el percentatge d’acidesa supera el 90% requereix molta més feina. S’ha de puntualitzar que no es conclou res al 100%.

Però no és la primera vegada que es parla de vida i de Venus. per exemple, l’any 2016 la NASA va publicar a la seva plana web que fa un parell de mils de milions d’anys, segons els seus estudis, venus podria haver estat habitable encara que amb el temps ho va deixar de ser, i clar, suposant q això fos cert, podria ser q qualque microbi o semblant s’hagués anat adaptant en aquell nou ambient?

 

La noticia a la que fem referència ens diu que uns​ investigadors han trobat indicis de que podria ser q hi hagués vida a l’atmosfera. Vida microbiana i en un ambient molt hostil. Un pic publicat això alguns membres de la comunitat científica internacional s’han posicionat dient que no ho creuen, q es mostren escèptics. El que sembla una noticia d’allò més nou pot ser no ho sigui tant. Si anem a les hemeroteques, digitals en aquest cas ens trobem amb un sorprenent article de la BBC que du com a titular: “Los​ microbios de venus” i a on ens diu que: “Las​ nubes presentes en la atmósfera de Venus contienen sustancias químicas que permiten sugerir que hay vida en el planeta azul, afirma un grupo de científicos en Estados Unidos.

Sin embargo, Dirk Schulze-Makuch y Louis Irwin, de la Universidad de Texas, EE.UU., afirman que la atmósfera venusiana es "relativamente hospitalaria" y deben albergar un gran número de bacterias.

"Desde un punto de vista astrobiológico, Venus es esperanzador," dicen los científicos después de haber terminado una investigación que ha publicado la revista especializada New Scientist. A pesar de esto, existe cierto escepticismo entre muchos astrónomos. El consenso general señala que la vida en el planeta más cercano a la Tierra es imposible.

Los científicos encontraron sulfuro de hidrógeno y dióxido sulfúrico. Dos gases que reaccionan entre sí y no es posible encontrarlos en un mismo lugar, al menos que algo sea lo que los está produciendo.

Los investigadores dijeron a New Scientist que "los microbios en las nubes venusianas podría ser una combinación de dióxido de azufre con monóxido de carbono y posiblemente sulfuro de hidrógeno o sulfuro de carbonilo en un metabolismo similar a aquellos primeros microbios del planeta Tierra”

“Pero la mayoría de los científicos se encuentran escépticos.” 

venus.jpg

 

 

U​na informació que sembla com la q ha estat sortint a premsa aquests dies, tal vegada amb una diferencia entre sulfurs i fosfats… res destacable si no fos pq la darrera q he llegida es de setembre, sí, però de fa 18 anys!

LA PANSPÈRMIA COM A EXPLICACIÓ DE L’ORIGEN DEL VIRUS

Al diari ‘El Pais’ ens trobarem amb la com a mínim curiosa noticia que parla d’un científic anomenat ​ Wickramasinghe: 

 

“La​ pandemia llegó del espacio, la peregrina idea de un astrónomo británico”​

 

“Ha sido profesor de Matemáticas Aplicadas y Astronomía en la Universidad de Cardiff durante más de tres décadas y tiene más de 70 artículos publicados en Nature, ha seguido combinando su trabajo más ortodoxo con sus ideas peregrinas. 

 

Su último artículo de impacto, publicado en la revista Advances in genetics, afirma que la actual pandemia de coronavirus tiene su origen en el espacio. En concreto, llegó en un meteorito que cayó en el nordeste de China el 11 de octubre de 2019. 

 

Según este profesor y sus colegas, la rápida expansión de la enfermedad por la zona y la aparición de casos alejados de Wuhan se explicaría mejor con una especie de bombardeo desde el espacio que de la forma convencional, a partir de un salto del virus de animales a humanos.

 

En otros artículos anteriores, ha defendido que un origen espacial sería la explicación más razonable al comportamiento de la pandemia de gripe de 1918 y lo mismo sucede con el brote del primer SARS. Entonces, en una carta publicada en la revista The Lancet, afirmaba que, aunque el virus parecía poco infeccioso, podrían darse rebrotes por la presencia residual del patógeno en la estratosfera. Además, planteaba que el virus podía retornar de manera estacional, una vez al año, como suceden las lluvias de estrellas cuando atraviesan la región del espacio en la que queda flotando una nube de partículas tras el paso de un cometa”​.

Chandra-Wickramasinghe.jpg

Resulta que aquest​ mateix investigador, fa mig segle ja feia afirmacions semblants. Juntament amb un altra científic, Fred​ Hoyle (1915-2001) divulgaven teories controvertides i polèmiques, com que la vida va arribar a la Terra i es va distribuir per l’espai amb els cometes. 

 

Segons el diari ABC, a un article que titula directament: “El​ coronavirus llegó del espacio: la disparatada teoría de un famoso astrofísico” ens parla que aquests científics varen escriure un llibre als anys 70 a on “​llegan a asegurar que incluso la gripe vino de más allá de nuestro planeta. Sin embargo, la comunidad científica lleva años echando abajo los argumentos de Wickramasinghe sobre que cualquier enfermedad de este tipo podría tener orígenes extraterrestres.”

 

Entrem així en la teoria coneguda com panspèrmia’ que justificaria que la vida a la terra arribà, i segueix arribant, en forma de microorganismes i material biològic des de l'espai exterior a dintre de meteorits i cometes… Una teoria, que com tantes, te els seus impulsors i els seus detractors

 

Aquest mateix any estiu, el 29 d’agost de 2020, el Diario de Mallorca publicava una noticia que està estretament relacionada amb això:

"Algunas​ bacterias sobreviven años en el espacio exterior. Esto apoya la hipótesis de que la vida en la Tierra pudo haberse originado por la llegada de gérmenes”.

Parla d’uns experiments a on varen exposar durant 3 anys unes bactèries a l’exterior de la Estació Espacial Internacional i varen sobreviure, i que això: “apoya​ la panspermia, la hipótesis de que la vida en la Tierra pudo haberse originado por el arribo al planeta de gérmenes presentes en todo el Universo, según un artículo que publica hoy la revista Frontiers in Microbiology."

Entra en detalls de l’experiment per acabar: “Estos​ resultados indican que las Deinococcus resistentes a la radiación podrían sobrevivir en un viaje de la Tierra a Marte y regreso, un período que puede ser de varios meses o años en la órbita más corta, señaló Yamagishi”.

Interessant el complement que ens fa un resum de la història de la teoria de la panspèrmia:

 

“Las​ nociones que sustentan la hipótesis de panspermia tienen su raíz en algunas consideraciones del filósofo griego Anaxágoras (500-428 AC), y el término fue sustanciado por el biólogo alemán Hermann Richter en 1865. En 1908, el químico sueco Svante August Arrhenius usó la palabra panspermia para explicar la aparición de vida en la Tierra y la hipótesis contó con el apoyo del astrónomo británico Fred Hoyle (1915-2001)."

Carl-Sagan.jpg

Com a conclusió, l’article publicat a ‘Investigacion​  y Ciencia’ per Carl Sagan, l’any 1994:

 

“Los fragmentos procedentes de asteoriodes y cometas que se zambulleron en la atmósfera de la tierra primitiva portaron consigo vastas reservas de moléculas orgánicas. Algunas de estas sobrevivieron al intenso calentamiento de la penetración en la atmósfera y pudieron por consiguiente haber efectuado una contribución sustancial al comienzo de la vida” això en la terra, però afegeix: “Los​ impactos podrian haber proporcionado a otros mundos un suministro similar de materia orgánica, amen de agua”.

El resum d’aquesta publicació la diu ell mateix, Carl Sagan: “tenemos​ toda clase de razones para creer q hay muchos mundos ricos en agua y parecidos al nuestro dotados de un generoso complemento de moléculas orgánicas complejas. Aquellos planetas que orbiten en torno a estrellas similares al sol podrán ofrecer ambientes donde la vida dispondría de miles de millones de años para surgir y evolucionar”.

LLUMS I OMBRES

Mision-Marte.jpg

Al darrer programa es va originar un petit debat damunt la possible existència de runes a la Lluna que haurien estat destruïdes quan la Humanitat va arribar al satèl·lit: En Xisco García ho ha aprofitat per parlar d’una pel·lícula:

 

"Misión a Marte".

POTENT EMISSIÓ DE ONES DE RÀDIO A L'ESPAI

FRB.jpg

Seguim amb una noticia més: una potent emissió de ràdio de l’espai, el que es coneix com a FRB, quin pot ser el seu origen?

CONTES I RONDAIES

A la secció ‘contes i rondalles’ d’aquesta setmana, n’Irene Font ha cercat qualcuna a on el protagonisme ho tinguin les bruixes.

Una història ubicada entre Establiments, Esporles i Puigpunyent a on un jove, que festejava dues al·lotes va rebre una lliçó en forma de fenomen paranormal. Fins i tot va haver intervenció de la Inquisició. Una d’aquelles històries sota l’aparença d’una simple rondalla, la de “En Lau Fe’t Pendre i dues bruixes”  que pot tenir al darrera molt més del que inicialment pensaríem.

 

Un pic contada la rondalla hem reflexionat una mica damunt l’evolució de la figura de les bruixes, fins a la seva ‘trivialització’ actual.

portada rondalles 5.jpg
ilustració_llibre_rondaies_vol_V,_edito

MÚSICA INFINITA I SILENCIOSA

A partir d’una noticia d’aquest estiu hem ampliat la informació d’una curiosa peça musical, que ha estat​ actualitat, composta por John Cage i que està previst que la seva execució duri  639 anys!

 

Aquí podeu comprovar el moment àlgid d’aquesta estranya obra.

 

Però no és l’única peça musical controvertida d’aquest autor, si aquesta és la més llarga de la historia, també en te una altra irreproduible, una peça a on el silenci és el protagonista durant 4 minuts i 33 segons. El motiu que va dur a John Cage a composar-la tal vegada estigui justificat.

 

Sigui com sigui, jo crec que nosaltres ens quedem amb el "Vals​ del Segundo" de Les Luthiers​.

John-Cage.jpg

FANTASMES I PAREIDOLIAS

Com sol ocórrer, a l’estiu ens trobem amb curioses ressenyes referides a suposades aparicions espectrals. algunes de manera  més teòrica, com aqueixa des castell de Windsor.

O d’altres que donen menys marge a la imaginació, però tal vegada més a la polèmica, com aquesta de Gettysburg.

 

Pareidolia.JPG

A continuació, i seguint amb publicacions d’aquests darrers mesos hem parlat de l’explicació que dona el diari ABC al estrany fenomen de veure rostres reflectits a diferents bandes, les conegudes com a Pareidolies, que podrien, segons alguns, explicar el inquietant fenòmen de ‘Las Caras de Bélmez’.

¨TIK TOK" I SES MODES

tiktok.jpg

Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de la darrera i repulsiva moda a la xarxa Tik Tok, imitar a les víctimes de l’holocaust.

 

Ambientar i maquillar-se com a víctimes d’Auschwitz i enregistrar-se no se sap amb quina finalitat. Una moda que demostra com la història s’oblida massa aviat, i ja se sap: qui oblida la història, està condemnat a repetir-la…

 

Pensem que fa falta més educació, respecte​ i empatia…

UTOPÍES DE LA MITJANIT

Sembla q al final aquelles bones intencions i aquella millora espiritual q havíem de treure de tota aquesta història de la pandèmia no ha estat tal. Pot ser fins i tot hi hagi més divisió i enfrontament

Podria ser q ens fes falta una mica més d’introspecció, d’empatia, d’escoltar-se a un mateix i als altres

 

Al llibre ‘el​ poder del ahora’ d'en Eckhart Tolle, ens fa reflexionar: "¿Alguna vez ha escuchado, escuchado verdaderamente, el sonido de una quebrada en el bosque? ¿O el canto de un mirlo en un tranquilo atardecer de verano? Para ser consciente de tales cosas, la mente debe estar quieta. Usted tiene que dejar por un momento su equipaje personal de problemas, de pasado y de futuro, así como todo su conocimiento; de lo contrario, usted verá sin ver, oirá sin oír.” 

Que bo seria que tractéssim d’aprendre a veure, a sentir, a estimar, i també a escoltar el nostre cor, però encara més els dels altres. Com deia en John Lennon, és fàcil si ho intentes

Per acomiadar-nos ho hem fet amb la cançó ‘listen to your heart’ (escolta al teu cor) dels Roxette.

Roxette.jpg

© 2020 Font de Misteris. IB3 Radio.