~ 13/03/2021 ~ TEMPORADA 9 PROGRAMA 24 ~
LLUMS A "LAS VEGAS"
A principis d’aquest mes de febrer, a les xarxes s’han vist vídeos domèstics, (probablement enregistrats amb mòbils ) d’unes llums estranyes al cel, a las Vegas, al desert de Nevada, als EEUU.
En aquestes imatges es veu, des de la llunyania, part de la ciutat de las Vegas, i al fons, al cel, damunt de les llums de la ciutat però sense poder determinar la posició exacta, es veuen uns llums estàtics que semblen estàtics, més o manco en línia, amb una llum d’un color que pareix taronja.
S’ha de dir q pel fet d’estar a las Vegas, la ciutat q no dorm, podria ser un caramull de coses, però una vegada analitzada la poca informació q hi ha, crec q la resposta és bastant lògica i senzilla.
A una de les gravacions es distingeix un rètol d’autopista q ens pot servir de referència per determinar q probablement els llums queden a la part nord de la ciutat… a on hi ha, ni més ni manco q una de les bases aèries més importants dels EEUU que a més és famosa per la teoria conspiranoica q diu q allà tenen guardats naus alienígenes, extraterrestres, q s’han estavellat i fins i tot hi ha qui afirma q allà mateix s’han fet autòpsies als tripulants d’aquelles naus.
Apart de la possibilitat o no de q sigui cert, el q sí és segur és q a hores d’ara, 13 de març de 2021, s’estan duent a terme unes maniobres militars importants. L’enllaç amb la informació oficial és aquí.
Ens hem de fixar, crec, amb l’objectiu precís d'aqueixes maniobres, ja dic q de les més importants de la OTAN amb a prop de 100 avions, i és que diuen que les maniobres aqueixes es fan:
“per a brindar als comandants de missió, personal de manteniment, controladors terrestres i operadors aeris, espacials i cibernètics l'oportunitat d'experimentar escenaris de combat realistes en preparació per a la guerra futura. Entrenem (diu) com si lluitéssim, com a forces conjuntes i de coalició. Aquest exercici se centrarà en tàctiques de contraatac avançades, objectius dinàmics aire-terra i anàlisi de riscos en temps real per a la recuperació del personal.”
És a dir, en resum, és com si fossin combats de veres. Jo me quedo amb això: tàctiques de contraatac avançades, objectius dinàmics aire-terra”. Això ens pot dur a pensar, amb facilitat, que a una base d'experimentació és més q probable q fossin bengales militars, (d’aquelles q s’utilitzen per desviar els míssils q funcionen per calentor).
ENTREVISTA DRA. VÁZQUEZ
El dilluns passat, 8 de març de 2021, va acabar la breu però important i transcendent visita del Papa de Roma a terres iraquianes. Una visita molt compromesa i perillosa. S’ha de recordar que uns dies abans de la seva arribada va haver fins i tot atacs amb coets a un país a on la violència els està acompanyant com a mínim des dels darrers 40 anys i encara així, es va decidir q es fes la visita, la primera d’un papa (Sant Joan Pau II ho va intentar però no va ser possible) i és important perquè aquesta visita es podria dir que te molta més importància i significació del q ens pensem i a més ens serveix per saber més de la nostra terra, de la nostra cultura i de la nostra civilització. La manera de començar un article del diari El País defineix la rellevància d'aquesta visita papal.
“Es difícil exagerar el simbolismo de la visita del Papa Francisco a Irak”. I és cert, és una visita a un país amb dècades de guerra, amb una crisis económica, política, humana, sanitària... A un país a on tenim el bressol d’algunes de les religions més importants (per nombre de persones q són fidels o que les segueixen), a on al seu cas, el cristianisme, no tan sols és q estigui present, és q a més a terres iraquianes hi ha esglésies cristianes de les més antigues del mon, (fins i tot diuen que per les muntanyes del Kurdistà hi ha coves a on hi ha esglésies del segle III) I a on la seva comunitat cristiana també era important. Sí, ho era, perquè, també segons el mateix article del diari El País en 2003:"Cuando la intervención de Estados Unidos derribó a Sadam Husein, los cristianos eran 1,5 millones de los 25 millones de iraquíes. Hoy, las estimaciones varían entre 150.000 y 300.000 sobre un total de 40 millones".
El Papa es va reunir amb els líders d’altres creences que allà són majoritàries, però: También va a visitar las ruinas de Ur, la ciudad de la antigua Mesopotamia donde se supone que nació Abraham. Sí, Abraham, i amb això és igual q hom sigui jueu, cristià o musulmà, pq aquest Abraham està considerat com un dels patriarques de les tres religions, és a dir, en el punt primigeni podriem trobar un nexe… i apart de tot això està tot el q aquella antiga civilització va aportar, per fer q a dia d’avui siguem com som.
Per aquest motiu, hem parlar amb la Dra. en Història Antiga Ana María Vázquez Hoys, que q fins a la seva recent jubilació ha exercit com a professora-tutora de la UNED, i especialitzada en religió antiga.
CONTES I RONDALLES
EN TIÀ DE SA REAL I EL TRESOR
A la secció s’ha tractat una rondalla del llibre d’Andreu Ferrer i Ginart, Llegendes de les Balears, editat per l’Abadia de Montserrat del conegut com en Tià de Sa Real, un humil personatge nascut a l’any 1715. El seu nom, perquè estem davant d'un personatge històric, era Sebastià Gelabert Riera encara que era conegut per l’altre nom, Tià de Sa real perquè va treballar la major part de la seva vida fent de conrador a la possessió del Comte d’Aiamans del terme de Sant Llorenç des Cardassar, a Mallorca, anomenada Sa Real.
Va fer un bon grapat de gloses i les va compartir per Mallorca, sortint com a glosador pels pobles. També va escriure una gran quantitat de llibres, entremesos, comedietes, entre altres.
En Tià de Sa Real i el tresor, aquest és el nom que rep sa rondalla d’avui i conta que a una de les muntanyes que conformen la Serra de Tramuntana, que separa el terme d’Artà del de Sant Llorenç, diuen que hi ha un tresor encantat, i per això aquesta rep es nom de la muntanya del tresor.
L’única persona que era capaç per poder treure el tresor d’aquell lloc encantat era en Tià, però no podia fer-ho perquè estava predestinat a ser pobre durant tota la seva vida.
Ell va revelar el misteri d’aquell tresor amagat a dos dels seus cunyats. Aquests, al sentir allò varen entusiasmar-se i per anar a cercar-ho varen demanar-li a en Tià que por favor li acompanyessin. Encara de saber les conseqüències relacionades amb la por que tindria anar allà, va accedir.
Quan arribaren als alts penyals, es varen posar just en el front, davant d’un d’ells. En Tià va treure el llunari (un llunari és una mena de llibre màgic a on diuen q es poden saber les prediccions del q ha de succeir, és a dir, un tipus de llibre de màgia) que duia amb ell i va començar a llegir-ho, i d’aquella forma, aquest penyal es va anar obrint-se poc a poc. Quan varen tenir el suficient espai per entrar-hi, ho van fer:
els tres varen entrar en aquell penyal, i darrere ells, l’entrada es va tancar, deixant-los a dintre.
Ja dins en el coval, en Tià va manar als dos cunyats que s’ajaguessin de panxa amb el cap damunt els braços plegats i ulls clucs i que, tot i sentir molt de renou i sorolls i malgrat la por que tinguessin, mai anomenessin ni sants, ni Jesús, ni Maria Santíssima. I que si ho feien, hauria conseqüències...i no positives precisament. Ells així ho feren , i mentre en Tià seguia llegint el llunari, ells es mantenien en aquella posició. Però mentrestant, varen comparèixer unes serps enormes que passaren per damunt en Tià i es quedaren revoltant per allà. Un d’ells, atemorit, va cridar una de les paraules prohibides:
- Jesús, Bon Jesús!
Just després del crit, quedaren ben a les fosques, tancats i sense veure res de res. Quedaren desconcertats, i en Tià li va renyar per la poca serenitat que va tenir. Però hi havia un problema, no tenia ni idea de com tornar a obrir els penyals per poder sortir d’aquell espantós lloc. Però uns minuts després li va aparèixer com si fos un àngel, i li digué:
-Tu, tan sabut com ets, no sabràs sortir?
Llavors gira el llibre al inrevés. Ho va fer així, va tornar a llegir el llunari però com aquell estrany ésser li havia dit, i efectivament, les penyes es tornaren a obrir, i tots tres varen sortir escopetejats a casa seva. I tenien ben clar una cosa, mai més es decantarien per tornar a cercar tresors.
LLUMS I OMBRES
DIMONIS
Seguim amb el tema dels dimonis i Valldemossa. Després de que al programa anterior parléssim d’algunes interaccions del diable amb valldemossines, ara toca començar amb ‘La Beata’ Santa Caterina Thomàs.
I és que tota la seva hagiografia està relacionada amb les intervencions demoníaques. Tant és així q fins i tot hi ha una glossa que diu allò de:
"sor Tomasseta on sou, ja vos podeu amagar, per que el dimoni vos cerca, dins un pou vos vol tirar…"
I és que aquesta relació li ve des de ben petita. Es diu que un de les primeres trobades va tenir lloc quan la nina tindria uns 6 o 7 anys. Ja havia perdut al seu pare i també hauria tingut revelacions i aparicions del bon jesús, de Santa Pixeris i de Santa Catalina de Siena.
Un dia que la seva mare l'havia enviada a fer uns encàrrecs i quan ja era de tornada, duent una coca com a obsequi per donar al primer necessitat que es creués en el seu camí, va ser increpada per un home de esquerp aspecte qui li va demanar què era el que tan acuradament duia a la falda.
Ella, amb la mirada fixa al terra li contestà que prengués la coca i se n'anés en pau. Però quan va aixecar la vista va veure com aquell home es transformava en una gran figura, es diu que de tres metres d’alçada, d’aspecte fosc i amenaçador. En aqueix mateix moment la nina va saber que era el diable i,. perdent el sentit, va caure a terra. En recuperar-se va demanar auxili als Cels i d'allà hauria baixat a l'instant Santa Caterina de Siena per acompanyar-la de la mà fins a casa.
I no va ser l'únic cas, atès el que diu el llibre del cardenal Despuig, perquè poc després va patir un episodi similar. En sortir al carrer, li va tornar a comparèixer aquella figura gegantina i fosca, que la va empènyer costa cap avall. I una vegada més, Santa Catalina de Siena va aparèixer per ajudar-la i tornar-la a ca seva. Seguint a la seva infantesa trobem altres casos, com aquest que també ens narra el cardenal Despuig:
"La enviaron con otras muchachas á cierta yerba en un campo sito en una vuelta del que conduce á Deyà cuando apartándose de compañeras sin desistir del trabajo se puso el santisimo Rosario. Apareciósele el demonio bajo el mismo disfraz pero trocando esta vez su rigor en galantería le mostró una cajita de perlas y otras joyas tan fingidas como su palabra . Ofrecióselas sin otra recompensa que la de permitirle que la acompañase a su casa pero como la fervorosa muchacha ya conocia al fementido y obsequioso cortejante invocó los dulcisimos nombres de Jesus y María y desapareció.
Bien has hecho le dijo un venerable personaje que se cree fué el mismo Jesucristo en no admitir ni las joyas ni la compañía de tu enemigo pues mejores prendas se te están guardadas y en todas tus necesidades no faltará quien te asista".
Fins a la seva adolescència va seguir tenint aquests tipus de topades. Ja després, quan coneix al pare Castanyeda, el seu director espiritual, la futura santa va tenir altra tipus de topades més amb el maligne. Se li presentava amb aspecte de jove que volia tenir tracte carnal amb ella. I de fet, aquest pla es va repetir, perquè el diable també s’hauria fet passar, nombroses vegades, pel pare Castanyeda mostrant també clares intencions carnals!
Quan pren els hàbits al convent de Santa Magdalena de Palma. el dimoni va seguir fent de les seves amb ella i durant les dues dècades que va viure Catalina Tomàs al convent, va tractar de fer-la caure en la temptació, tot i que mai ho va aconseguir.
Va intentar diverses estratagemes com ara pintar dibuixos pagans de déus grecs i romans, a les nues parets de la cel·la. També se li va aparèixer en forma de drac, com a Santa Margarida d'Antioquia, en forma de gegant, d'espectre, de granot.
Per si fos poc l'arrossegava per terra dels passadissos del convent i li llançava els plats i tassons quan estava la santa amb les altres monges al refectori, tot, com si fossin escenes extretes de qualsevol pel·lícula moderna de terror.
UTOPÍES DE LA MITJANIT
Hem conversat amb la Dra. Vázquez d’aquella zona, devers l'actual Iraq. Hem comentat la seva història antiga... bressol de les cultures i civilitzacions actuals al manco en aquesta part del mon, també, en part, hauria vist néixer les 3 religions monoteistes principals, i allà … resulta que tenim un dels punts més violents del globus, i clar, un es planteja a mem si la visita del Papa de Roma a aquelles terres, ha estat una manera de fer una mica de maquillatge.
ixò són les Utopies de la Mitjanit, però sembla que no ha estat una simple visita de cortesia, q allà no es veu ni viu com això, que no sembla q hagi estat una operació de maquillatge, ans al contrari, pot servir per unir al poble iraquià, per fer q es respectin més, pot servir fins i tot per a donar estabilitat a aquelles terres ferides i massa plenes de sang sempre vessada inútilment, i sembla q és un pensament generalitzat, s’han ajuntat els diferents líders religiosos, amb una finalitat comuna… estaria be q fos així i aquella zona, com altres, ja sigui en nom dels deus, cadascú el seu, o del q vulgueu, però q es torni a convertir en terres en Pau, en terres d’esperança a on el q vertaderament es valori siguin les persones…
