LLUMS I OMBRES
Encara que hagi qui no llegit la novel·la o be no hagi vist la pel·lícula, podem afirmar que gairebé tothom ha sentit xerrar de tauró.
Una obra que va fer canviar la manera de veure i considerar a uns animals q normalment no representen cap perill, però que en una ocasió sí ho feren, i damunt d’aquest fets és a on Peter Benchley ambienta el seu llibre que va servir de base per a la pel·lícula que en Xisco García ens comenta al seu llums i ombres.
No hem d’oblidar que al mediterrani, també des de sempre hi ha hagut taurons. Sí, des de sempre per que fins i tot hi ha qui afirma q els taurons son coetanis del dinosaures.
Taurons que habiten a les nostres aigües, i que han deixat imatges sorprenents com aquestes publicades per la Gaceta nautica.
Però tornant al cas que va servir per la novel·la resulta que l’any 1916, plena I Guerra Mundial, a New Jersey, EEUU, un gran focus de poliomielitis va fer que una gran quantitat de gent decidís, per tal de millor la seva dolència, anar als balnearis devora la mar. La gran afluència de gent va fer que els pocs freqüents, i en aquell cas repetits, atacs a éssers humans es popularitzessin i fins i tot marquessin un abans i un després en la manera que pensem que actuen aquesta animals.
La veritat és q hi ha ben pocs casos al mon d’atacs de taurons i són uns animals que, com quasi sempre per culpa de l’activitat humana, estan en perill d’extinció.